Jaime Milans del Bosch y Ussía

Jaime Milans del Bosch (Madrid, 8 de juny de 1915 – Madrid, 26 de juliol de 1997) fou un militar espanyol fonamentalment conegut per la seva participació en el cop d'estat del 23-F.

Carrera militar

Membre d'una nissaga familiar vinculada al món militar, el 1934 ingressà en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, però els seus estudis es veieren interromputs per l'esclat de la Guerra Civil el juliol de 1936. El mateix Alcàsser toledà, on es trobava, restà cercat per les forces militars del govern legítim republicà, fins el seu alliberament, a finals del setembre de 1936, per les tropes que s'havien revoltat contra República.

Després de guarir-se de les ferides rebudes en la defensa d'aquell baluard, fou immediatament destinat a la VII Bandera de la Legió i amb ella realitzà la resta de la guerra fins el seu final l'abril de 1939. el 1941, dintre del marc de la Segona Guerra Mundial, s'allistà voluntari a la División Azul i marxà al front europeu-oriental en suport de les forces de l'Eix que combatien contra l'exèrcit soviètic.

En retornar assolí el grau de coronel i fou successivament agregat militar a les ambaixades d'Espanya a l'Argentina, Uruguai, Xile i Paraguai. Durant 1956 era Coronel d’Infanteria del SEM -Secció de l'Estat Major- i Cap de Regiment d’Infanteria mecanitzada n.31 d’Astúries.

El 1971 va ésser promogut a general de brigada i destinat en la poderosa Divisió Cuirassada Brunete núm. 1, de la qual es convertí en cap màxim en ésser ascendit, el 1974, a general de divisió. Al front d'aquest cos operatiu d'intervenció immediata visqué la mort del dictador Franco, la instauració de la Monarquia i l'arrancada de la transició política de la Dictadura al sistema democràtic, romanent prudentment al marge de les tensions que aquest canvi suscitava en el si de l'exèrcit.

Embrió del 23 de febrer

El desembre de 1977 fou ascendit a tinent general amb comandament de la Capitania General de la III regió Militar, radicada a ciutat de València, i en aquest càrrec començà a mostrar signes de dissensió amb la recent instaurada democràcia liberal: el més conegut es produí arran dels insults que un general de la Guàrdia Civil, Pedro Atarés, proferí contra el general Manuel Gutiérrez Mellado, màxim cap de l'exèrcit en aquell temps, durant una visita a un quarter a Cartagena , jurisdicció que corresponia a la III regió Militar, sota la qual tingué lloc el consell de guerra que el 1979 absolgué al militar insubordinat: Milans del Bosch confirmà aquella sentència, quan s'esperava que la revoqués.

Dos anys després fou protagonista de l'intent de cop d'Estat, quan la tarda del 23 de febrer de 1981 un grup de guàrdies civils, manat pel tinent coronel Antonio Tejero, membre de la Guàrdia Civil, assaltà el Congres dels Diputats durant la sessió en què es produïa el relleu d'Adolfo Suárez per Leopoldo Calvo Sotelo per cap de Govern, mantenint segrestat tant al Govern com als Diputats.

Simultàniament, a València, Milans del Bosch decretà l'<<estat de guerra>>, abolí els partits i les organitzacions sindicals i va treure unitats blindades i tropes als carrers de la ciutat, a l'espera de què altres capitanies generals s'unissin al cop. Requerit personalment, via telefònica, pel rei Joan Carles I, el general tardà varies hores en retirar les tropes als quarters i va mantenir més temps l'<<estat de guerra>> en la seva regió.

Al dia següent l'intent antidemocràtic havia fracassat i Milans del Bosch fou arrestat i posteriorment processat en un consell de guerra, on, junt a altres vint-i-quatre militars, fou acusat de rebel·lió militar i condemnat, el juny de 1982, a vint-i-sis anys de presó i l'expulsió de l'exèrcit. Durant el consell es mostrà ferm en llurs conviccions i fins i tot displicent i discrepà de la versió que el vinculava al general Alfonso Armada, també jutjat pel cop d'Estat, en una història en la qual possiblement es creuaren dos intents diferents de destruir l'ordre democràtic.

Posteriorment, es negà a sol·licitar un indult reial, i quasi deu anys després, el juliol de 1991, fou alliberat de presó per haver complert setanta-cinc anys d'edat.

Milans del Bosch mai no manifestà penediment per llur acció pel cop, malgrat que recorregué en contra de la seva expulsió de les Forces Armades sense èxit.

Les seves restes mortals foren sepultades en la cripta de l'Alcàsser de Toledo.

Referències

• Suplement 1997-1998, pag. 151 de l'enciclopèdia Espasa.