Jaume Gustà i Bondia
| Jaume Gustà i Bondia | |
 Jaume Gustà quan va participar a l'Exposició el 1888 | |
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom | Jaume Gustà i Bondia |
| Nascut el | 1853 |
| Nascut a | Barcelona |
| Mort el | 1932 |
| Mort a | Barcelona |
| Obra | |
| Principals edificis | Seu de Districte de Sants, Barcelona (1895) Casa Gustà, Barcelona (1911) |
| Premis i reconeixements | Menció al Concurs anual d'edificis artístics de 1911 |
Jaume Gustà i Bondia (Barcelona, 1853 - Barcelona, 27 d'agost de 1932).[1] Fou un arquitecte titulat el 1879[2] i mestre d'obres des de 1872. Va ser arquitecte municipal de Barcelona a partir de 1916, a la mort de Pere Falqués.
El 1887 va publicar una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages. Va col·laborar a l'Exposició Universal de Barcelona (1888) on va construir diversos pavellons efímers, el més important va ser el Palau de la Indústria.
És autor de la seu de Districte de Sants (1895), de la seva casa particular al carrer d'Alegre de Dalt, de Barcelona (1910), per la qual va rebre una menció al concurs anual d'edificis artístics. És l'autor de la casa Monteys (Rambla de Catalunya - carrer de València) i del cementiri de Sants. El seu modernisme parteix del gòtic i el suavitza.
Referències
- ↑ Diari La Vanguardia de 24 d'octubre de 1933.
- ↑ Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Marcombo. Arqueologia de la Comunicacio, 2001. ISBN 8426712487., pàg.411