Jaume Josep Cassanyes

Jaume Josep Cassanyes (Canet de Rosselló 1758-1843) fou diputat a la Convenció Nacional i al Consell dels Cinc-Cents

Biografia

En un principi, Cassanyes, nascut l'11 de novembre de 1758, havia començat a estudiar per capellà, però deixà el seminari per estudiar medicina a la Universitat de Perpinyà i dedicar-se a fer de cirurgià com el seu pare.

En esclatar la Revolució Francesa, Cassanyes fou elegit batlle de Canet, com també fou membre del districte i del directori de Perpinyà. El 4 de setembre de 1792, fou elegit diputat a la Convenció Nacional i, durant el procés contra Lluís XVI va votar a favor de l'execució del rei.

Arran de l'entrada de les tropes espanyoles del general Ricardos a la Catalunya del Nord durant la Guerra Gran, per decret del 6 de juliol de 1793 Danton envià Cassanyes en missió com a representant del poble a l'Exèrcit dels Pirineus Orientals, en el qual tingué un paper destacat en la victòria francesa de Parestortes (1793) i en la presa de Puigcerdà; arran de la col·laboració del poble de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) amb els espanyols, Cassanyes va proposar a la Convenció destruir la vila, expulsar-ne els habitants i establir-hi una colònia de lleials sans-culottes.

Un cop expulsades les tropes de Ricardos, Cassanyes tornà a París; durant la reacció termidoriana va votar a favor de la destitució de Robespierre, cosa que li va permetre continuar la seva carrera política, i, després, se n'anà en missió al front dels Alps on les tropes de la República també lluitaven contra les potències de l'Europa absolutista. Després d'haver estat diputat al Consell dels Cinc-Cents en temps del Directori, on no tingué una actuació gaire destacada, se'n tornà a Canet on va menar una vida tranquil·la com a jutge de pau de Perpinyà i com a conseller d'arrondissement; el 1813, sota l'Imperi de Napoleó fou elegit de nou batlle de Canet.

La monarquia restaurada de Lluís XVIII va declarar proscrits els regicides; per això, el 1816, Cassanyes fou expulsat de França; durant el seu exili, va viure, primer, a Suïssa, i, després, a l'Escala (Alt Empordà), on va dedicar-se a fer de cirurgià-barber. No va poder tornar a França fins el 1830, quan, arran del triomf de la Revolució de Juliol, Carles X abdicà i s'entronitzà Lluís Felip d'Orleans. A Canet, va poder trobar-se amb el seu fill, de nom també Josep, acabat d'elegir batlle de la vila. Aleshores, Cassanyes va viure una vellesa retirada fins a la seva mort, esdevinguda el 22 d'abril de 1843. Les seves Mémoires foren publicades el 1888-1890.

Enllaços

• Histoire du Roussillon Biografia (francès)
• Jaume Josep Cassanyes en la Gran Enciclopèdia Catalana