Jaume Miravitlles i Navarra

Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, Alt Empordà, 1906 - Barcelona, 1988) fou un polític i escriptor català.

Biografia

Conegut també com a Met. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner on va participar en la elaboració de la revista Studium. Militant d'Estat Català i un dels participants als fets de Prats de Molló el 1926, després de passar per la presó el 1925. Més endavant, a l'exili de París va completar els estudis d'enginyeria i es va iniciar en el món de la creació artística. Per exemple, apareix com a actor en dues pel·lícules de Luis Buñuel: Un chien andalou (en l'escena del piano, al costat de Salvador Dalí) i L'âge d'or. Va tornar a Catalunya el 1930 i es va trobar a la presó fins a la proclamació de la República. En sortir-ne, es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol i, el 1934, va passar a Esquerra Republicana de Catalunya formant part del sector d'Estat Català. En aquells temps escrivia per a publicacions com L'Opinió, L'Hora i La Humanitat. Durant la Guerra Civil va exercir de comissari de propaganda de la Generalitat. A més, va crear la productora Laya Films i la distribuïdora Catalònia Films.

Un aspecte desconegut de Jaume Miravitlles va ser la del seu vessant professional. Tothom l'identifica com a polític i periodista. Però cal dir que, durant els anys de la Segona República, va treballar de funcionari de la Generalitat de Catalunya i va ser el president de l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC). Durant els primers mesos de la Guerra Civil va ser partidari d'adherir l'Associació de Funcionaris de la Generalitat al sindicat anarcosindicalista CNT. Aquesta pretensió va ser frustrada pels sectors filougetistes que aconseguiren que l'AFGC s'adherís a la UGT de Catalunya. En aquest sentit, és important la tesi doctoral de David Martínez Fiol: Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), en la qual s'analitza la trajectòria sindical com a funcionari de Jaume Miravitlles.

A l'exili, des de 1939, va fer amistat amb André Malraux. Des de França dirigia la revista El Poble Català. Més endavant viuria també al Nord d'Àfrica i a Mèxic. Finalment, es va establir als Estats Units fins l'any 1962, concretament a Nova York, des d'on col·laborava amb diverses revistes i diaris de signe republicà i catalanista, i on va organitzar uns Jocs Florals.

Va tornar a Catalunya el 1962. Publicava articles a El Correo Catalán i Tele/eXpres amb el pseudònim Spectator.

Obra

• 1932 Ha traït, Macià?
• 1932 (possiblement) Contra la cultura burgesa
• 1932 De Jaca a Sallent
• 1932 Los obreros y la política
• 1933 El ritme de la revolució
• 1935 Crítica del 6 d'octubre
• 1936 Elements per a una campanya d'esquerra
• 1937 Catalans a Madrid
• 1971 Barcelona, latitud Nova York, longitud París
• 1972 Geografía contra geopolítica
• 1972 Episodis de la guerra civil espanyola
• 1975 Humanització del català
• 1977 Los comunicados secretos de Franco, Hitler y Mussolini
• 1980 Gent que he conegut
• 1981 Més gent que he conegut
• 2009 D'Europa a Amèrica. Dietari d'exili (1941-1945), (Barcelona, Editorial Proa)

Premis

• 1979 Josep Pla per Gent que he conegut

Vegeu també

• Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.

Bibliografia

• PLANELLAS-WITZSCH, Mark, El somriure de Catalunya. Un retrat biogràfic de Jaume Miravitlles, 2007; pròleg d'Heribert Barrera i Costa.

Enllaços externs

• MemòriaEsquerra.cat (biografia de Jaume Miravitlles al web de la història d'Esquerra Republicana de Catalunya)
• La revolució del bon gust (llibre col·lectiu sobre Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya)
• Tret de [1] (amb llicència GFDL).