1930

1930 en altres calendaris

Calendari gregorià	1930 MCMXXX
Ab urbe condita	2683
Calendari armeni	1379
Calendari xinès	4626 – 4627
Calendari hebreu	5690 – 5691
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga	1985 – 1986 1852 – 1853 5031 – 5032
Calendari persa	1308 – 1309
Calendari islàmic	1349 – 1350
Calendari rúnic	2180

Terrassa, el raval de Montserrat, el 1930

Esdeveniments

Països Catalans

• 16 de gener, Barcelona, Barcelonès: S'hi inaugura el conjunt d'edificis modernistes de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner.
• 30 de març, Badalona, Barcelonès: S'hi funda el "Penya Spirit of Badalona", germen de l'actual Club Joventut de Badalona.
• 3 de maig, Barcelona: Fundació de la Federació Catalana de Patinatge.
• 17 d'agost, Sant Sebastià: Els representants republicans de tot l'estat espanyol, acorden al Pacte de Sant Sebastià la instauració de la Segona República Espanyola i liquidar la monarquia borbònica.
• 8 de setembre, Andorra la Vella, Andorra: en unes dependències de la Casa de la Vall s'hi inaugura una biblioteca que serà el precedent de la Biblioteca Nacional d'Andorra (inaugurada el 20 de desembre de 1974).
• Novembre: Fundació del Bloc Obrer i Camperol (BOC).

Resta del món

• 10 de febrer, Espanya: El general Miguel Primo de Rivera abandona el país.
• 18 de febrer, Observatori Lowell, Flagstaff, Arizona, EUA: L'astrònom estatunidenc Clyde Tombaugh descobreix el planeta Plutó.
• 28 de març, Constantinoble i Angora canvien el seu nom oficial per Istanbul i Ankara, respectivament.
• 6 d'abril Unió Soviètica - Es crea l'Orde de Lenin, segona condecoració nacional en ordre d'importància de la Unió Soviètica. Tambè el mateix dia va ser creada l'Orde de l'Estrella Roja.
• 11 de setembre, Stromboli, illes Eòlies, Regne d'Itàlia: Entra en erupció el volcà de l'illa, conegut com "el far de la Mediterrània".

Naixements

Països Catalans

• 12 de maig, Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat: Joan Carrera i Planas, clergue catòlic català, bisbe auxiliar de Barcelona. (m. 2008)
• 9 de juny, Barcelona, Barcelonès: Jordi Pujol i Soley, polític català, president de la Generalitat de Catalunya.
• 30 de juliol, Alacant (l'Alacantí): Enrique Cerdán Tato, periodista, autor i crític de teatre, escriptor i guionista valencià.
• 30 d'octubre, Barcelona: Néstor Almendros, fou un director de fotografia, que fou membre de l'ASC. Guanyador d'un Oscar.
• 8 de novembre, Vilanova i la Geltrú: Joaquim Budesca Català, dibuixant i pintor.
• 11 de desembre, Barcelona: Joaquim Maluquer i Sostres, sociòleg i ornitòleg català, Creu de Sant Jordi el 1996 (m. 2011).

Resta del món

• 6 de juny, Chênée, Bèlgica: Clélie Lamberty, pintora belga.
• 2 de juliol, Anillaco (Argentina): Carlos Saúl Menem, president de l'Argentina (1989-1999).
• 21 de juliol, Roma: Anthony Steffen, actor italià que va protagonitzar diversos spaghetti western. (m. 2004)
• 5 d'agost, Wapakoneta, Ohio (Estats Units): Neil Alden Armstrong, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc. Va ser la primera persona en trepitjar la Lluna (m. 2012).
• 29 de novembre, Catània, Regne d'Itàlia: Candido Cannavò, periodista i escriptor italià, fou director de La Gazzetta dello Sport. (m. 2009)
• 12 desembre, a Linares (Jaén): Miguel Pérez Capella, magistrat

Necrològiques

Països Catalans

• 4 d'abril, València: Josep Rodrigo Pertegàs, metge i historiador valencià (n. 1854).
• 26 de juliol, Barcelona: Narcís Oller i de Moragas, escriptor en català (n. 1846).
• 27 de juliol, Madrid, Espanya: Gabriel Miró, escriptor valencià (n. 1879).
• 30 de juliol, Barcelona: Hans-Max Gamper Haessig, conegut com Joan Gamper, fundador del Futbol Club Barcelona (n. 1877).

Resta del Món

• 16 d'abril, Moquegua, Perú: José Carlos Mariátegui, polític socialista peruà.
• 19 d'agost, Leningrad: Vassili Vladímirovitx Bartold, historiador rus.
• 15 de novembre, Lisboa: Ernesto Júlio de Carvalho e Vasconcelos, militar de l'armada portuguesa, enginyer, explorador i geògraf portuguès