Jaume Roig i Padró
Jaume Roig i Padró fou un metge i polític català nascut a Reus el 1896.[1] Es llicencià a la Universitat de Barcelona en 1917. Col·laborador habitual de Foment, publicació on defensà el seu catalanisme d'esquerres. El 1921 va ser destinat a l'hospital militar de Melilla com a tinent de sanitat militar. Col·laborà amb el Dr. Corachan en els treballs de compilació del Diccionari de medicina. El 1934 fou dentigut a Reus i el 1936 fou candidat a les eleccions pel Foment Nacionalista Republicà. Durant la guerra civil treballà al cos mèdic de l’exèrcit republicà i també fou director dels serveis d’evacuació i secretari d’assistència social. El 1939 es va exiliar a Mèxic, on el 1946 publicà una novel·la: El darrer dels Tubaus, i col·laborà en revistes mèdiques. Va morir a Mèxic el 1969.
Referències
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 569.
Bibliografia
- Jordi TOUS i VALLVÈ. "Glosses i opinions: l'obra periodística de Jaume Roig" A: El Noucentisme a Reus: ideologia i literatura. Reus: Centre de Lectura, 2002. Pàgs. 125-155