Jaume Simó i Bofarull
Jaume Simó i Bofarull (Reus, Baix Camp 1884 - Torreón, Mèxic 1958) fou un polític català. Es llicencià en dret i de jove ingressà al Centre Nacionalista Radical, que formava part del Partit Republicà Radical. Amb aquest partit fou escollit el 1918 alcalde de Reus, i també durant la seva presidència es catalanitzà el Centre de Lectura de Reus (1911-1912). En l'àmbit periodístic col·laboraria en publicacions com Semanario Católico de Reus (1903-1904), Pàtria Nova (1905), Germinal (1906), Foment (1908), La Columna de Foc (1918), Revista del Centre de Lectura, Diario de Reus (1902 i 1932), Estudis (1935) i als periòdics republicans El Poble i La República.
Durant alguns anys hagué de viure a Valladolid, ja que fou amenaçat de mort per la FAI. Un com proclamada la Segona República Espanyola, fundà el Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines (PRAT), amb el qual fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, de la mateixa manera que fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931. Durant aquests anys també fou governador civil de Girona i en acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic.
Bibliografia complementària
- Pere Anguera. Siluetes vuitcentistes: 20 impulsors del Reus del segle XIX. Reus: La Creu Blanca, 1982. Pàgs. 89-90