Jeroni Ferran Granell i Manresa
Jeroni Ferran Granell i Manresa, (Barcelona, 1867-1931). Arquitecte modernista titulat el 1891. Fill del mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet, va ser un dels arquitectes més originals del modernisme barcelonès, amb la creació d'uns singulars esgrafiats a les façanes de les cases d'habitatges, de les quals ens ha deixat nombroses mostres a Barcelona. En destaquen:
- (1895) casa Santaló, c/ gran de Gracia 35
- (1900) c/ Roger de Llúria, 82 i 84
- (1900) c/ Pàdua 75[1]
- (1900) c/ Girona, 122
- (1901-1903) c/ Mallorca, 184-188
- (1903) casa Garrut Planas, c/ gran de Gracia 61
- (1903) gran Via de les Corts Catalanes, 582 que va patir una transformació als anys 50 i que han estat recuperades magistralment.
- (1903) casa del carrer Pàdua, núm. 75
- (1904) casa Rossend Capellades, c/ Bailén, 127
- c/ gran de Gracia núm. 262 i 264.
Associat primer amb el vitraller Antoni Rigalt i amb firma pròpia posteriorment, va revitalitzar l'art del vitrall i va fabricar bona part dels vitralls modernistes de Barcelona, com ara, el Palau de la Música Catalana, la casa Navàs o l'hospital de Sant Pau.
Referènces
- ↑ F. Xavier Hernàndez; Mercè Vidal i Jansa; Magda Fernàndez; Mercedes Tatjer Mir. Edicions Universitat Barcelona. Passat i present de Barcelona (III): materials per l'estudi del medi urbà, 1991. ISBN 9788478755592., pàg.32
Bibliografia
«Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.