Jetró

Segons el llibre de l'Èxode, Jetró (en hebreu יִתְרוֹ Yitrô) o Reuel (en hebreu רְעוּאֵל Rəġûēl), era un sacerdot madianita qui esdevingué sogre de Moisès.

Jetró era descendent d'Abraham a través del seu fill Madian. La tradició islàmica considera Jetró (amb el nom de Shoaib, en àrab شعيب) com un profeta nét de Madian. Jetró tenia un fill anomenat Hobab i set filles.

Un dia mentre Hobab era a les muntanyes amb els ramats, les filles de Jetró van anar a vigilar el pou. Allà es van trobar uns homes i van començar una discussió molt forta, fins que va aparèixer un jove que es va enfrontar als desconeguts i les va salvar. Jetró va convidar l'home a instal·lar-se a casa seva. El nouvingut li explicà que es deia Moisès i que era un israelita que havia fugit d'Egipte. Jetró l'acceptà de totes maneres i li donà la mà de la seva filla gran, Siporà. D'aquesta manera fou com Moisès es convertí en el pastor i vigia de tots els ramats de Jetró.

Quaranta anys després, Moisès, Siporà i el seu fill Guerxom se n'anaren a Egipte. Poc després, la seva filla tornà a casa i explicà a Jetró que els jueus havien sortit del país del Nil guiats pel seu gendre i s'havien instal·lat al peu del Mont Sinaí.

Quan tingué l'ocasió, Jetró anà a visitar-lo i li aconsellà d'instituir la figura dels jutges, gent capacitada per impartir justícia, ja que fins aquell moment només ho feia Moisès i no podia descansar mai. D'aquesta manera, es van escollir homes respectats i es van declarar caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena. Així, solament les causes més importants i que afectaven tot el poble d'Israel arribaven a Moisès.

Segons els drusos, la seva tomba és a Galilea mentre que per a la resta de musulmans, la seva tomba és a la ciutat de Mahis (Jordània).