Jitanjáfora

La jitanjáfora, o, en grafia catalana hitanhàfora, designa avui a aquell mot sense significat establert i que crida l'atenció per la seva bellesa fonètica, o per a ser especialment sugerent. És significant pur. El concepte és establert pel filòsof mexicà Alfonso Reyes, el 1942, extraient-lo del poema Leyenda del cubà Mariano Brull, qui, dins de la seva línia de la poesia pura, proposà una infinitud de hitanhàfores. Així doncs, la mateixa paraula "jitanjáfora" fou una hitanhàfora fins el moment en que Reyes li donà el sentit de designar a les hitanhàfores.

Les hitanhàfores com a tals, doncs, apareixen i es cultiven en sentit estricte a la llengua espanyola. Un cop establert el concepte, però, les podem reconèixer a l'escriptura de nombrosos poetes i prosistes en moltes llengues, molts d'ells anteriors a Brull, a Reyes, y a la seva definició. James Joyce n'és en exemple magnífic. El seu Desvetllar de'n Finnegans n'està plagat.

És de recordar que el moviment de la poesia pura fou proper al del surrealisme i és entre els seus adeptes que trobem una auténtica munió de hitanhàfores. Cas notabilíssim el constitueix l'Antaviana, del escriptor català Pere Calders.