23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent cinquè en els anys de traspàs. Queden 161 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1854: Camins de Ferro de Barcelona a Granollers inaugura el tram de ferrocarril entre Barcelona i Granollers.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
• 1936, Barcelona: Es funda el PSUC com a resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE.
• 2004, Peralada, Alt Empordà: al Festival de Peralada estrenen l'òpera 1714. Món de guerres, d'Albert Mestres.
• 2007, Barcelona: La Gran apagada de Barcelona provoca que més de 350.000 llars es queden sense llum a Barcelona durant uns 4 dies, a causa d'una cadena d'accidents, agreujats per la desastrosa manca d'inversions, tant de Red Eléctrica de España com d'Endesa. L'avaria no se solucionà totalment fins al cap d'un o dos mesos, temps durant el qual moltes zones de la ciutat conviuran amb la presència d'enormes generadors dièsel per poder disposar d'electricitat.

Resta del Món

• 1409, Còrsega: El rei Martí l'Humà d'Aragó nomenà regent el jurista català Hug Bonapart. [[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
• 1999, Marroc: Inici del regnat de Mohammed VI.
• 2004, Mostar, Bòsnia i Hercegovina: Hi inauguren el pont sobre el riu Neretva, reconstruït arran que les milícies croates d'Hercegovina el destruïssin durant la guerra.
• 2006, París, França: Floyd Landis es proclama guanyador del Tour de França del 2006, Óscar Pereiro és segon i Andreas Klöden tercer.

Naixements

Països Catalans

• 1890, Barcelona: Joan Amades i Gelats, destacat etnòleg i folklorista català.
• 1922, Calonge: Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg

Resta del Món

• 1777, Wolgast: Philipp Otto Runge,, un dels pintors més importants del romanticisme primerenc alemany.
• 1890, Zarza de Granadilla, província de Càceres: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
• 1904, Oklahoma City, Oklahoma, Estats Units: Richard Gaines, actor estatunidenc.
• 1912, Westcliff-on-Sea, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès.
• 1957, La Haia, Països Baixos: Theo van Gogh, cineasta i escriptor neerlandès és assassinat.
• 1967, Rochester (Nova York), Estats Units: Philip Seymour Hoffman, actor estatunidenc
• 1989, Londres, Anglaterra: Daniel Radcliffe, actor anglès.

Necrològiques

• 2004, Carmina Ordóñez, celebritat anomenada "la divina"
• 2011, Londres: Amy Winehouse, cantant i compositora britànica d'estil soul(n. 1983).

Festes i commemoracions

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Ezequiel, profeta (s. VI a.C.); Sever de Tràcia, màrtir (304); Joan Cassià, monjo (433); Valerià de Cimiez, bisbe (461); santa Brígida de Suècia , reina, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador (1373).
  • Beats: Joana d'Orvieto, dominica (1306); Margarita María López de Maturana, monja i fundadora de les Germanes Mercedàries Missioneres (1934); Catalina del Carme Caldés Socias, Miquela Rullan Ribot, religioses, i Prudència Canyelles i Ginesta, laica, màrtirs (1936); Manuel Pérez Giménez, Felipe Valcabado Granado, Mauricio Macho Rodriguez, María Oses Sáinz, Julio Mediavilla Concejero, José Ruiz Martinez, Laurino Proano Cuesta, Anacario Benito Nozal, Felipe Ruiz Fraile, religiosos màrtirs (1936); Vicentte Díez Tejerina, José Estalayo Garcia, Epifanio Sierra Conde, Abilio Ramos y Ramos i Zacarías Fernández Crespo, Fulgencio Calvo Sánchez, religiosos màrtirs (1936); Pedro Ruiz de los Paños, Josep Sala Picó, Guillermo Plaza Hernández, Recaredo Centelles Abad, Antoni Perulles i Estivill, Martín Martínez Pascual, José Pascual Carda Saporta, Isidoro Bover Oliver, José Peris Polo, preveres màrtirs de la Fraternitat de Sacerdots Operaris (1936); Krystyn Gondeck, prevere màrtir (1942); Vasil' Hopko, bisbe i màrtir (1976).
• Sants: Eugeni de Roma i Apol·loni de Roma, màrtirs; Tròfim i Teòfil de Roma, màrtirs (302); Primitiva de Roma, màrtir; Rasif de Roma, màrtir; Ravè i Rasif de Macé, eremites màrtirs (s. V); Ròmula, Redempta i Herundona de Roma, ascetes (575); Màrtirs de Bulgària, sota Nicèfor (s. IX); Anna de Constantinoble, verge i eremita (ca. 918); a Colònia (Alemanya): trasllat de les relíquies dels Tres Reis d'Orient i de Fèlix i Nabor de Lodi; a Essen i Paderborn: Libori de Le Mans, bisbe; a Reims: traslació de les relíquies de Nicasi de Reims, bisbe.
• A l'Orde de les Clarisses: Santa Kinga de Polònia, reina.
• Venerats a l'Orde de la Mercè: Beat Jaume I el Conqueridor, rei cofundador; Joan de Lucca, frare (s. XIV); Juan de Montesinos, màrtir (1619); Lleonard de Recanati, bisbe.

Església Armènia

4 Hrotits: 45 màrtirs de Nicòpolis d'Armènia; Melkhiseth i Karapet de Van, neomàrtirs sota Tamerlà.

Església Copta

16 Abib: Joan Calibita, monjo (460); traslació de les relíquies de Sant Jordi al Caire.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 5 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 9 de juliol del calendari julià. Apol·loni de Sardes, màrtir (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (s. IV); Marcià, màrtir; Arseni d'Alexandria, patriarca; 45 Màrtirs de Nicòpolis d'Armènia: Leonci, Daniel, Alexandre, Maurici, Antoni, Sisini, Anicet, Belarad, Meneu, Timoni, Bianor, Silvà i Apol·loni (ca. 319); 10.000 màrtirs de Nítria (ca. 398); Joan Varasvatxe, pare d'Eutimi l'Il·luminador, i Gabriel, príncep i monjo (s. X); Antoni de les Coves de Kíev, monjo (1073); Gregori d'Assos, bisbe (1150); Basili de Riazan, bisbe (1295); Silvà de Kíev, monjo (s. XIV); Josep de Damasc i companys màrtirs (1860); Piotr, Stefanos, Jirji, Nestoros, màrtirs (1918); Sinaxis dels sants del monestir de Vatopedi, a l'Athos.

Esglésies luteranes

Santa Brígida de Suècia, abadessa i fundadora.

Anglicanisme

Santa Brígida de Suècia, abadessa i fundadora.

Notes

Plantilla:Sister