Joan Cornudella i Barberà
Joan Cornudella i Barberà (les Borges Blanques, Garrigues 1904 - Barcelona 1985) fou un polític socialista català, pare de Joan Cornudella i Feixa.
El 1921 es traslladà a Barcelona i, per mitjà dels germans Miquel Badia i Capell i Josep Badia i Capell, es va fer membre d' Estat Català el 1936, del qual n'esdevindria secretari general. Es va exiliar el 1939, i contribuí a fundar el Front Nacional de Catalunya com a unió d'Estat Català i altres forces nacionalistes.
El 1941 va tornar clandestinament a Catalunya, i com a un dels caps de la secció política del Front participà en les tasques del Consell Nacional de la Democràcia Catalana. Fou detingut per la seva activitat resistent i clandestina el 1943-1946, novament el 1958 i el 1967. També es llicencià en ciències econòmiques i fou representant del FNC, però, esdevingué partidari de la unitat del socialisme català, raó per la qual el 1978 abandonà el FNC per a ingressar al Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i, més tard, al Partit dels Socialistes de Catalunya, pel qual fou elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1980 i el 1984.