Joan Goula i Soley
Joan Goula i Soley (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1843 - Buenos Aires, 1917) fou compositor i director d'orquestra. Fundador i director del Conservatori de Música de Buenos Aires.[1]
Treballà en totes les facetes de la música. Va estudiar amb Nicolau Manent, a Barcelona. Exercí diferents càrrecs en el Teatre dels Camps Elisis i en el Liceu de Barcelona. Actuà com a director d'orquestra a Palma (Mallorca) (1866-1870), on fundà l'Orfeó Mallorquí. El 1870 fou contractat a Moscou com a director d'orquestra al Teatre Imperial de Moscou. Fou director d'òpera italiana a Sant Petersburg. Dirigí també a Baden i a Hamburg. Dirigí al Liceu cinc concerts de la Missa de Rèquiem de Verdi amb 134 professors i 102 coristes (el primer concert fou el 22 d'agost de 1875 un any després de l'estrena a Milà de la citada obra).
Es va casar amb la soprano Isabel Grassot i es va traslladar definitivament a l'Argentina on rebé la consagració de la seva carrera. Fundà el Conservatori de Música de Buenos Aires. Organitzà al Teatro Colón de Buenos Aires un cicle d'òpera espanyola, on presentà Els Pirineus, de Felip Pedrell, obra que havia estat estrenada el 1902 al Liceu de Barcelona sota la seva direcció. Dirigí en el Casal Català de Buenos Aires l'himne Gloria a España de Clavé, entre altres obres.
Com a compositor, va escriure la música de l'opereta A la vora de la mar de Damas Calvet de Budallés i El testamento de un brujo, de Josep Feliu i Codina. Altres obres seves són el ball espectacle Clye o el triomf de Venus (1899) i una cantata dedicada al tsar de Rússia Alexandre II.