Josep Maria Vilaseca i Marcet
Josep Maria Vilaseca i Marcet (Barcelona 1919 - 1995)[1] fou un advocat, jurista, empresari i mecenes català. Fou impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, i el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill amb la seva esposa Teresa Roca i Formosa. Durant la transició democràtica presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, col·laborà en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 i fou director de l'Institut d'Estudis Autonòmics. Interessat pel món editorial en català, fou president dels consells d'administració de l'Editorial Laia i Editorial Estela, i fou conseller d'Edicions 62. També va ser autor de la Primera Llei de Fundacions Catalanes (promulgada en 1982), coneguda com "Llei Vilaseca", 12 anys abans que la primera Llei de Fundacions de l'estat.
Alhora, fou professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, publicà nombrosos articles a la Revista Jurídica de Catalunya i impulsà l'elaboració del Diccionari jurídic català el 1986. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Obres
- Entorn de la legislació catalana sobre fundacions privades (1983)
- L'administració territorial local (1985)
- Introducció a la nova Llei d'Aigües (1987)
- Fundacions privades i públiques (1992)
Referències
- ↑ Butlletí d'Estudis Econòmics. Ocasionalment consta nascut el 1920.
