Joan Lacavalleria i Dulach
Joan Lacavalleria i Dulach (Barcelona, 2 de desembre de 1640), fou doctor en dret i llatinista.
Biografia
Nascut a Barcelona,[1] on fou batejat el 2 de desembre de 1640,[2] era fill de l'impressor Pere Lacavalleria i Isabel o Elisabet Dulach,[3] i germà del també impressor barceloní Antoni Lacavalleria.[4]
Obres
- És l'autor del Gazophylacium Catalano-Latinum (1696), diccionari català-llatí, destinat a l'estudi d'aquesta darrera llengua, però d'una gran importància per a la lexicografia catalana. Dedicà vuit anys a completar-lo[5] i fou publicat pel seu germà Antoni Lacavalleria.
- (Vegeu l'article Gazophylacium Catalano-Latinum.)
- La prova del seu humanisme i domini del llatí ens la dóna el llibre que havia publicat anteriorment, titulat Bibliotheca Musarum sive Phrasium poeticarum epithetorum, synonymorumque cum interpretatione hispana thesaurus (1681), imprès en dos volums també pel seu germà Antoni, que constitueix un abundós recull de sinònims i frases poètiques en llatí, i que inclou al final un Appendix vocabulorum llatí-castellà i un Tesoro o vocabulario español y latino . El Bibliotheca Musarum conté una dedicatòria, en castellà, "a los humanistas".
Bibliografia
Baró Queralt, Xavier. La historiografia catalana en el segle del barroc (1585-1709). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006 [Consulta: 26 agost 2012].
Colón, Germà; Soberanas, Amadeu-J. Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra. 2a ed. actualitzada. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. ISBN 9788485194759. OCLC 802711204.
Ferrando Francés, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2005. OL21003764M. ISBN 978-84-9788-149-4. OCLC 63696421.
Lacavalleria y Dulach, Ioan. Allegacions en dret per Ioan Lacavalleria y Dulach, Doctor en Drets, Ciutadà de Barcelona, contra Ioseph Iaumar, Doctor en Medicina, també Ciutadà de Barcelona, 1680, p. 23 [Consulta: 26 agost 2012].
Llanas i Pont, Manuel. L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2002. OL3768852M. ISBN 978-84-932300-2-9. OCLC 758220098. LCCN 2003499007.
Montsalvatje y Fossas, Francisco. Noticias históricas: Monasterios del antiguo condado de Besalú (en castellà). Olot: Imprenta y librería de Juan Bonet, 1895, p. 145. OL24953086M. OCLC 802778511 [Consulta: 26 agost 2012].
Rico, Albert; Solà, Joan. Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. València: Universitat de València, 1995. OL863553M. ISBN 978-84-370-1804-1. OCLC 802462101. LCCN 95147122.
Torres Amat, Felix. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Catalunya (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 345. OL6943814M. OCLC 786478272. LCCN 04020996 [Consulta: 26 agost 2012].
Referències
- ↑ Torres Amat 1836: p. 345.
- ↑ Lacavalleria 1680: p. 23.
- ↑ Montsalvatge 1885: p. 145. fa referència a la vídua de Pere Lacavalleria amb el nom d'Inés Dulach. Tanmateix consta com a Isabel o Elisabet en un decret de 1646 del virrei, comte de Harcourt, que li reclama el pagament del cens d'un mas de Santa Eulàlia de Provençana i en altres documents referents a la senyoria de les Cluses (Rosselló). També figura casada en segones núpcies amb l'advocat al parlament de París Pierre Talon, amb qui va tenir una filla, Catherine-Isabelle-Marie Talon, esposa de l'enginyer Jacques de Manse.
- ↑ Llanas 2002: p. 308 diu que "Pere Lacavalleria va morir cap a 1645 deixant dos fills, Joan i Antoni, el primer dels quals es dedica a la literatura i el segon continua el taller familiar […] i que treballa entre 1646 i 1700". Tenint en compte que Joan Lacavalleria va néixer el 1640 i que consta com a nét primogènit per via materna (Lacavalleria 1680: p. 23.), Antoni Lacavalleria només pot ser fill d'un matrimoni anterior de Pere Lacavalleria o bé ha de tenir un altre tipus de parentiu, perquè no sembla versemblant que es fes càrrec de la impremta familiar a l'edat de cinc anys o menys.
- ↑ Torres Amat 1836: p. 345.