Joan Mosc

Joan Mosc (Joannes Moschus), anomenat per Foci Joan fill de Mosc, de renom Εὐκρατᾶς (Evirat, llatí Eviratus) fou un religiós bizantí.

Inicialment monjo del monestir de Sant Teodosi a Jerusalem; després va viure amb els anacoretes al desert a la vora del riu Jordà, i després va anar al convent de Sant Saba. Va visitar també nombrosos monestirs a Síria, Egipte i Occident.

Hauria mort vers el 620. Va escriure un llibre sobre els monjos de la seva època anomenat Λειμών o Λειμωνάριον, o Νέος παράδεισος. En el llibre s'ataca la heretgia dels acèfals.