Vés al contingut

Joan Ramon Folc IV de Cardona

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Joan Ramon Folc II)
Armes del duc de Cardona:
«Escut partit:
1: quarterat en sautor: 1 i 4) en camper d'or quatre pals de gules (Aragó) ; 2) en camper de gules tres cards d'or (Cardona); 3) camper d'atzur sembrat de flors de lis d'or i lambel de tres penjants de gules en cap (Anjou);
2: quarterat en sautor: 1 i 4) en camper d'or quatre pals de gules (Aragó); 2 i 3) escacat d'or i Sable (Urgel)»
Talla de fusta amb les armes del duc de Cardona

Joan Ramon Folc IV de Cardona, I duc de Cardona (1446 - Arbeca 1513). Comte de Cardona (1486-1491), després I duc de Cardona (1491-1513), I marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513), i baró d'Entença (1486-1513).

Antecedents familiars

Fill de Joan Ramon Folc III de Cardona i de Joana d'Urgell, filla de Jaume II el Dissortat. Joana tenia una germana (Isabel d'Urgell) casada amb Pere de Portugal, per tant, el tiet de JRF IV de Cardona era el rei de Portugal.

Núpcies i descendents

El 1467 es va casar amb Aldonça Enríquez, germanastra de Joana Enríquez i tieta de Ferran el Catòlic. Van tenir els següents fills:

Amb una dama valenciana va tenir un fill natural:

Guerra civil (1462-1472)

El 1466, després de la mort del rei Pere IV de Catalunya (nét de Jaume II d'Urgell), la causa de la Generalitat encapçalada pels germans Colom el proposen com a rei de Catalunya, ja que ell era també nét de Jaume II d'Urgell el Dissortat. Va mantenir-se fidel als Trastàmara i en va declinar la proposició. El rei Joan II dit el Sense Fe li concertà casar-se amb una germanastre de la reina Joana, Aldonça Enríquez (filles totes dues de Frederic Enríquez però de mares diferents) gràcies a la seva fidelitat. Aleshores li otorgà el títol de Gran Conestable i Almirall de Catalunya i Aragó en el 1467. Amb aquest títol quedava per sota del rei i dels prínceps en la línia de poder. A l'esclatar la Guerra civil catalana va fer costat al rei Joan i va defensar al príncep Ferran i a la reina Joana Enríquez a Setge de la Força Vella de Girona (1462). Va ser fet presoner a la Batalla de Viladamat.[2] Entre el 1473 i el 1476, actuà com a diputat juntament amb en Joan de Ribes, abat de la Real de Perpinyà. Va ser diputat del General pel braç militar al trienni 1473-1476.[3]

Guerra dels Pallars (1482-1488)

El 1482 Hug Roger III de Pallars Sobirà, cosí seu, s'aixecà en armes contra el rei Ferran el Catòlic i ocupà la Vall d'Aran i la baronia d'Erill, atacant també les terres del bisbat d'Urgell i les del vescomtat de Vilamur pertanyents als Cardona. El rei des de Còrdova estant donà via lliure als nobles circumdants per a què ataquessin al comte de Pallars Sobirà i que els seus dominis passessin a mans dels comtes de Cardona i Prades. Primer va caure Ponts, després Salàs i Aramunt, fins que tots els dominis comtals passaren a Joan Ramon Folc IV de Cardona. En finir la guerra el rei li concedí el títol de Marquesat de Pallars Sobirà i elevà la dignitat (títol) sobre Cardona a la categoria de Duc de Cardona.

Virrei de Nàpols

L'any 1505 és nomenat virrei de Nàpols (el seu pare Joan Ramon Folc III de Cardona havia estat virrei de Sicília entre 1477-1479, tot i que dos anys més tard el rei el fa tornar a Catalunya.




Precedit per:
? 		Virrei de Nàpols
1505-1507 		Succeït per:
Joan II de Ribagorça
Precedit per:
Bernat Joan de Cabrera 		Gran Conestable de Catalunya
1466-? 		Succeït per:
?
Precedit per:
Hug Roger III
Comte de Pallars Sobirà 		Marquès de Pallars Sobirà
1491–1513 		Succeït per:
Ferran I de Cardona
Precedit per:
Joan Ramon Folc III 		Comte de Cardona després Duc de Cardona
Comte de Prades
Comte 1486–1491 i Duc 1491–1513


Referències

  1. ↑ Arxiu ducal d'Híjar
  2. ↑ web del municipi de Viladamat
  3. ↑ «Joan Ramon Folc IV de Cardona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Joan_Ramon_Folc_IV_de_Cardona&oldid=72556»