Joan Sallarès i Pla
Joan Sallarès i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 13 de novembre de 1845 - Sabadell, 1901) fou un industrial i polític conservador.
La seva família tenia una fàbrica tèxtil al carrer del Jardí de Sabadell. Des de molt jove es va posar a treballar a la fàbrica del pare, va agafar molta experiència en el negoci i va fer la fàbrica més gran i més moderna. Amb 23 anys, Joan Sallarès ja s'havia convertit en un home conegut i va ser nomenat regidor de l'Ajuntament de Sabadell.
Intervingué activament, com a capdavanter, en les campanyes proteccionistes de l'època (Reforma Aranzelària, 1892; míting de Bilbao, 1893). Fou president en dues etapes del Gremi de Fabricants de Sabadell i un dels fundadors del Banc de Sabadell, el 1886. L'any 1897 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, de Barcelona i a les eleccions generals espanyoles de 1899, diputat a les Corts Espanyoles per Barcelona.
Preocupat per les qüestions socials, publicà La cuestión de las ocho horas (1890), El trabajo de las mujeres y los niños (1893) i Ferrer y Vidal y su tiempo.
El 1947 el Gremi de Fabricants creà l'Institut Sallarès i Pla d'Estudis Tècnics, Econòmics i Socials. L'Escola Sallarès i Pla, situada al costat del Parc Central del Vallès, porta el seu nom. A la plaça del Dr. Robert, darrere l'Ajuntament, hi ha un monument a la seva memòria.
Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart, fou el seu nét.
Bibliografia
- Gent nostra als carrers de Sabadell. Josep Baqués i Robert Baró. Consorci per a la Normalització Lingüística, Centre de Normalització Lingüística de Sabadell i Ajuntament de Sabadell, 1995, ISBN 8487221068
Enllaços externs
- El carrer de Sallarès i Pla al nomenclàtor de Sabadell.
| Precedit per: Manuel Girona i Agrafel |
President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona 1901-1902 |
Succeït per: Josep Monegal i Nogués |