Joan Sardà i Dexeus
Joan Sardà i Dexeus (Barcelona, 1910 - Barcelona, 23 de desembre de 1995) fou un economista català.
Biografia
Va néixer el 1910 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar economia a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a la London School of Economics i a la Universitat de Munic. Posteriorment es dedicà a la docència acadèmica a les Universitats de Barcelona, Universitat de Santiago de Compostel·la, Universitat de Caracas i Universitat de Veneçuela.
Sardà va morir a Barcelona el 23 de desembre del 1995 a l'edat de 85 anys a causa d´un emfisema pulmonar.[1]
Activitat econòmica
Fou assessor del Banc Central de Veneçuela, director del servei d'estudis del Banc d'Espanya i conseller d'economia de l'Estat. És considerat com el principal inspirador del Pla Nacional d'Estabilització Econòmica promogut l'any 1959 pel govern de Luis Carrero Blanco. Fou el director de la revista econòmica España Económica, i des d'aquesta posició exercí una forta influència en els economistes espanyols de mitjan segle XX.
L'any 1982 li fou concedida la Creu de Sant Jordi, el 1988 la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, el 1993 la medalla al mèrit científic de l´Ajuntament de Barcelona, i el 1994 el Premi Rei Jaume I d'economia.
Selecció d'obres publicades
- 1933: Los problemas de la banca catalana
- 1948: La política monetaria y las fluctuaciones de la economía española en el siglo XIX
- 1969: La crisis monetaria internacional
Referències
- ↑ «Mor Joan Sardà i Dexeus». www.anuaris.cat. [Consulta: 5 març 2008].
