Joan Soler i Pla
Joan Solé i Plà (Barcelona, 1874 - Barranquilla, Colòmbia, 1950) fou un metge i polític català. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona. D'antuvi milità en el republicanisme federal i fou membre del Centre Escolar Catalanista, però després d'afilià a la Unió Catalanista convençut per Domènec Martí i Julià, en la que fou cap de la Secció de Medicina i hi donà diverses conferències. Fou president de la UC el 1900-1901, el 1903-1904 fou vicepresident de la Institució Catalana d'Història Natural (futura filial de l'IEC) i fundador del Patronat Català contra la tuberculosi. El febrer de 1916 contactà amb Camil Campanyà i Mas i fundà el Comité de Germanor amb els Voluntaris Catalans, juntament amb Alfons Maseras i Lluís Massot i Balaguer, recaptant diners pels voluntaris i fins i tot visitant les trinxeres.
El 1917 fou novament president d'Unió Catalanista a la mort de Martí i Julià i fou empresonat arran dels aldarulls de la vaga general de 1917. Posteriorment donaria suport al Comité Nacional Català establert a París per Daniel Domingo i Montserrat el 1919. En fracassar aquest es dedicà a la medicina i fou membre de l'Acadèmia d'Homeopatia de Catalunya.
El 1932 fou diputat al Parlament de Catalunya per la ERC, i fou nomenat president del Segell Pro Infancia i membre de la junta del del Patronat d'Assistència Social de les Cases de Caritat i Maternitat i Expòsits i de Protecció de Menors. El 1936 col·laborà en el Diccionari de medicina, dirigit pel doctor Manuel Corachan. En començar la guerra civil va col·laborar amb Ventura Gassol, en la salvaguarda del monestir de Montserrat, al front d'un grup de mossos d'esquadra i de milicians d'Estat Català, i protegí el cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer. També fou membre del Comitè Nacional del Socors Roig Internacional de Catalunya i delegat del govern de la Generalitat a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.
En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar i es va establir, a Barranquilla on exercí la medicina estudià de botànica. Va ésser catedràtic de botànica a la Universitat Atlàntica de Barranquilla i director del Museu Botànic de la ciutat. Va participar en la fundació del Casal Català de Barranquilla i el 1940 hi creà la delegació de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Als seus darrers anys va col·laborar a la premsa catalana publicada a l'exili.
Obres
- Gestes dels voluntaris catalans a la Gran Guerra de 1914-1918
- Notes per a una biografia
Referències
- Biografia a enciclopedia.cat
- Fitxa de Joan Soler i Pla a l'Arxiu Nacional de Catalunya
- Biografia al web d'ERC
- David Martínez i Fiol Els "Voluntaris Catalans" a la Gran Guerra Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991