Joan Vinyoli i Pladevall

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984) fou un poeta català.

L'obra poètica de Joan Vinyoli, influïda inicialment per les lectures de Carles Riba i de R.M. Rilke, la constitueixen més de 500 poemes distribuïts en 17 llibres. La seva veu assoleix una primera culminació amb El Callat (1956), un dels poemaris més profunds i rics en sentits de la poesia catalana de la postguerra. Després, amb el llibre Realitats (1963), fa una deliberada aproximació al realisme històric, corrent imperant a l'època. Però el seu realisme existencialista és molt personal i no encaixa en el gust de la crítica del moment. Tanmateix, era l'inici de la modulació d'una veu pròpia que es manifestarà de forma impetuosa a partir de l'any 1970 amb la publicació de Tot és ara i res. La seva poesia, de to indagatori, es converteix en la crònica lírica d'una personalitat vitalista i anhelant, i sedueix els lectors per la seva extraordinària capacitat comunicativa i la seva autenticitat. L'efervescència creativa de Vinyoli culmina en els darrers poemaris, en els quals es renova constantment dins una unitat orgànica. El seu darrer llibre, Passeig d'aniversari (1984), és una meditació lírica marcada pel pressentiment de la mort.

Vinyoli va néixer i morir a Barcelona, ciutat que estimava profundament, on va viure i treballar tota la vida. Tanmateix, en els seus versos, hi deixen una empremta fonamental els períodes d'estiueig viscuts a Santa Coloma de Farners, en la infantesa i a Begur en l'edat adulta. Són els dies de la llibertat, on pot gaudir plenament de l'entorn natural i l'humà d'aquestes dues poblacions de les comarques de Girona i lliurar-se a la poesia. A Santa Coloma, hi fa el triple descobriment de l'amor, la natura i la poesia: el vers "I la natura em crida", que inaugura la seva obra, té la gènesi en el record del seu paisatge i, com digué ell mateix: "... en aquests estius, que no sé quantes vegades han sortit en la meva poesia, vaig descobrir el món i els seus matisos." A Begur, a partir de l'estiu de 1954, hi descobreix l'àmbit metafòric i sensorial del mar. També s'hi referí amb aquestes paraules: : “el lloc important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital, va ser Begur”.

Obra

Primer desenllaç. Ed. Residència d'estudiants, 1937.
De vida i somni. Ariel, 1948.
Les hores retrobades. Els llibres de l'Óssa Menor, 1951.
El Callat. Els llibres de l'Óssa Menor, 1956.
Realitats. Els llibres de l'Óssa Menor, 1963.
Tot és ara i res. Edicions 62, 1970.
Encara les paraules. Edicions 62, 1973.
Ara que és tard. Edicions 62, 1975.
Poesia completa 1937-1975. Ariel, 1975.
Vent d'aram. Proa, 1976
Llibre d'amic. La Gaya Ciencia, 1977.
El griu. La Magrana, 1978
Obra poètica 1975-1979. Ed. Crítica, 1979.
Cercles. Barcelona: Edicions 62, 1980.
A hores petites. Ed. Crítica, 1981.
Antologia poètica. Proa, 1981.
Cants d'Abelone. Revista Reduccions, 1983.
Domini màgic. Empúries, 1984.
Passeig d'aniversari. Empúries, 1984.
Obra poètica completa. Col·lecció Clàssics Catalans. Edicions 62 - Diputació de Barcelona, 2001. Reedició en butxaca, 2008.

Premis

1951 - Premi Óssa menor per Les hores retrobades
1974 - Premi Lletra d'Or per Encara les paraules
1976 - Premi de la Crítica de poesia catalana per Ara que és tard
1976 - Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
1977 - Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Ara que és tard
1977 - Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Vent d'aram
1985 - Premi Crítica Serra d'Or de poesia per A hores petites
1984 - Premi de la Crítica de poesia catalana per Passeig d'aniversari
1985 - Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles per Passeig d'aniversari
1985 - Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Passeig d'aniversari

Enllaços externs

«Joan Vinyoli i Pladevall». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Joan Vinyoli i Pladevall a LletrA Pàgina dedicada a Joan Vinyoli