Vés al contingut

Joaquim M. Folch i Torres

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Joaquim Folch i Torres)
Joaquim M. Folch i Torres
Q107292093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q193139 ⧼Translate-taction-translate⧽
  Q327245 ⧼Translate-taction-translate⧽ Q841654 ⧼Translate-taction-translate⧽

Joaquim M. Folch i Torres (Barcelona, 1886[n. 1] - Badalona, 7 de novembre de 1963[2] fou escriptor, pintor, museòleg, historiador i crític d'art.

Biografia

Fou director general dels Museus d'Art de Catalunya (1920-1939). Dirigí les publicacions periòdiques Vell i nou, Gaseta de les Arts i el Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona. Publicà diversos estudis i monografies sobre l'art i els artistes, així com una novel·la de joventut, La rulota, que signà amb el pseudònim Flama i un recull de poesia. Deixà, inèdita, una ambiciosa Història de la pintura catalana del segle XIX.

Dels seus escrits destaquen tant la creació i direcció de la «Pàgina Artística» de La Veu de Catalunya (1909-1920; 1927-1930), que tanta influència exercí en l'orientació estètica del Noucentisme, com la memorable revista Gaseta de les Arts (1924-1930), que ens mostra més el perfil com a historiador de l'art i, finalment, l'eina científica i de divulgació dels museus d'art: el Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona (1931-1937). Cal afegir, en aquesta línia, les col·laboracions als anuaris de l'IEC i les de la revista Destino (1952-1963).[3]

De la seva tasca al davant de la Direcció General dels Museus d'Art i com a secretari de la Junta de Museus, cal agrair el seu bon criteri a l'hora de fer viable l'arrencament de les pintures murals romàniques, pilars de les actuals col·leccions del MNAC, o de les col·leccions que integren el Museu de Ceràmica. Però, també, la remarcable tenacitat a preservar i difondre el patrimoni català, en moments difícils (Guerra Civil), custodiant-lo lluny de les zones de conflicte (Olot, París, Maisons-Laffitte).[3]

Durant la dictadura de Primo de Rivera, Joaquim Folch i Torres va ser destituït del seu càrrec (1926-1930) i el 23 d'octubre de 1939 va ser citat pel Tribunal de Depuració de Funcionaris Municipals, de l'Auditoria de Guerra de la 4a. Regió Militar. Fou processat com a autor del delicte «de auxilio a la rebelión armada» pels articles que havia escrit en defensa del patrimoni i se li aplicà un judici sumaríssim. Fou condemnat a la pena de dotze anys i un dia de reclusió temporal, commutada per la de tres anys de presó menor, imposada el 9 de juliol de 1942. A l'edat de cinquanta-sis anys, era cessat, sense sou, com a funcionari municipal del servei actiu. No va tornar a dirigir cap més museu. Joaquim Folch i Torres va patir les conseqüències de la desfeta dels valors cívics i culturals en què s'havia format i que havien inspirat la seva tasca i la seva vida.[3]

Obra editada

Diaris on publicà contes

Diaris on publicà poesies

Premis i reconeixements

Entre d'altres guardons figura com a membre de l'Institut Francès d'Arqueologia i Art Musulmà de Damasc (1926); College Art Association of America (1928); The Hispanic Society of America (1935); Institut d'Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica, 1942), i acadèmic de la Reial Acadèmia de Sant Jordi (1959).

Notes

  1. ↑ Fou batejat el 22 de setembre de 1886.[1]

Referències

  1. ↑ Vidal, 1991: p. 24
  2. ↑ Mercè Vidal, “Joaquim Folch i Torres en els anys de les seves col·laboracions al setmanari Destino”, Joaquim Folch i Torres Últims escrits, Fundació Folch i Torres 2009, p. XVII
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Joaquim Folch i Torres». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: maig 2013].

Bibliografia referenciada

Enllaços externs