Joaquim Juncosa i Domadel

Joaquim Juncosa i Domadel (Cornudella de Montsant, Priorat, 1631 - Reus, Baix Camp, 1708) fou un pintor català .

Biografia

Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa, al qual ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus. Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller.

El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular. Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres. El prior Jaume Cases l'envià a estudiar a Roma. El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie de quadres a la cartoixa de Valldemossa (fins el 1684). Topà una altra vegada amb el Sant Ofici en tornar a Escaladei. Cansat de la disciplina de l'orde, anà a Roma i obtingué el perdó del papa en canvi de retirar-se a la vida eremítica. D'obra mal delimitada —hom li atribueix peces al Museu del Prado de Madrid, a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i al Museu de Vic— és considerat l'eix de l'anomenada escola d'Escaladei.

El seu cosí Josep Juncosa, pintor i eclesiàstic, decorà la capella de la Concepció a la catedral de Tarragona, a la capella de Sant Francesc de la qual també hi ha un quadre seu. Hom li ha atribuït els quadres de la capella del Sagrament a l'església de Santa Anna de Barcelona (destruïts el 1936). Hi ha obres que han estat atribuïdes alhora a ell i al seu cosí (Sant Pere i Sant Sebastià, Museu de Reus).