Joaquim Maria de Nadal i Ferrer
Joaquim Maria de Nadal i Ferrer (Barcelona, 1883 - 1972) fou un advocat, escriptor i polític català, fill de l'alcalde de Barcelona Josep Maria de Nadal i Vilardaga. Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona i aviat es dedicà a la política com a president de la Joventut Monàrquica i impulsor de la Federació Monàrquica Autonomista. També fou president de la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i col.laborà a Diari de Barcelona, La Veu de Catalunya i La Vanguardia.
El 1921 fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Federació Monàrquica Autonomista, però durant la dictadura de Primo de Rivera abandonà el grup i ingressà a la Lliga Regionalista (després Lliga Catalana). De 1930 a 1936 fou secretari de Francesc Cambó i a les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per Barcelona ciutat. No revalidà l'escó a les eleccions de 1936, i en esclatar la guerra civil espanyola s'exilià a Gènova (Itàlia), on organitzarà l'oficina encarregada de gestionar l'arribada de refugiats catalans i espanyols. Va signar la carta col.lectiva dels principals membres de la Lliga en què donaven suport al règim franquista, i fou peça clau en les activitats de Cambó a favor de les noves autoritats. En acabar la guerra, tornà a Barcelona i es dedicà al periodisme de societat. El 1952 fou nomenat cronista oficial de la ciutat de Barcelona.
Obres
- Maria (1905)
- Per les terres de Crist (1926)
- La inquietud oriental (1929)
- Aquella Barcelona (1933) (Premi Concepció Rabell el 1935)
- Novel·la extravagant (1935)
- De tot arreu, Barcelonerías (1942)
- Recuerdos y chismes de la Barcelona ochocentista (1944)
- Las playas del ochocientos (1945)
- Cromos de la vida vuitcentista (1946)
- Un "tros" de Barcelona. Caldetas 1800 (1951)
- Memòries d'un estudiant barceloní (1952)
- Seis años con don Francisco Cambó (1957)
- Memòries (1965)