Joaquim Pecanins i Fàbregas

Joaquim Pecanins i Fàbregas (Prats de Lluçanès, 2 de maig del 1883 – Banyoles, 23 de gener del 1948) va ser un músic que es dedicà principalment a la direcció coral, la pedagogia i la composició. Ocasionalment signà Víctor Eugeni.

Biografia

Començà a estudiar música al seu poble natal, i amplià la seva formació amb Antoni Nicolau i Joan Lamote de Grignon a Barcelona. Amb nou anys d'edat obtingué un primer premi en un concurs de violí a Vic, i deu anys més tard guanyà tres premis en el concurs de Cançó Popular Catalana que es va fer al Palau de la Música Catalana. Es presentà, amb èxit, a les oposicions per director del Conservatori de Música de Manresa i al 1908 va ser nomenat director de l'Orfeó Manresà; en la capital del Bages fundà, a més, les sessions musicals Hores d'Art, que oferien concerts en el conservatori. Entre molts altres futurs músics, tingué per alumne el prolífic compositor de l'Ametlla de Merola Josep Conangla i Escudé. Gràcies a una beca de l'ajuntament manresà, Pecanins pogué estudiar a Alemanya, França i Suïssa; a Hellerau, vora Dresden, descobrí la Gimnàstica Rítmica en uns cursos que hi impartia Jacques Dalcroze. De tornada a Catalunya posà el mètode Dalcroze en pràctica a l'Orfeó Manresà, en una forma similar a com Joan Llongueres ho feu a Barcelona; dues dècades més tard, Pecanins es veié involucrat en la polèmica pedagògica que en l'any 1932 protagonitzaren Llongueres i Manuel Borgunyó, a favor i en contra respectivament de la gimnàstica rítmica en l'educació musical.

S'establí més endavant a Terrassa, on del 1911 al 1918 dirigí l'Escola Choral, que havia estat fundada per Joan Llongueres el 1902. En l'any 1918, Pecanins va ser membre fundador de la Germanor dels Orfeons de Catalunya: el moviment s'havia començat a iniciar dos anys abans, el 1916, quan el mestre Joan Balcells va fer a La Veu de Catalunya una crida pública a fi d'homenatjar Lluís Millet en el vint-i-cinquè aniversari de l'Orfeó Català. En Pecamins s'hi adherí immediatament, i juntament amb en Balcells, Joan Llongueres, mossèn Baldelló i Enric Gibert, formà la comissió organitzadora de la Festa dels Orfeons de Catalunya que se celebrà a Barcelona el 27 de maig del 1917. Pecanins obrí l'acte amb un discurs davant de les altes dignitats que s'hi aplegaren i, posteriorment, s'integrà en el Consell Permanent que estigué al darrere dels aplecs que es feren en els anys següents. En l'any 1918 passà a regir a l'Escola de Música de Terrassa on també va fer de professor de piano, harmonia, contrapunt i composició. Es mantingué al capdavant de l'escola fins al 1925, quan Joaquim Pecanins i un gran nombre de professors dimitiren a causa de les circumstàncies polítiques de l'època. Tot seguit, els dimissionaris amb l'ajut del patrici egarenc Emili Badiella crearen el Conservatori de Música de Terrassa, que Pecanins dirigí fins al seu tancament el 1936. Tingué de subdirector un altre gran pedagog, Josep Cumellas i Ribó i col·laboraren en l'ensenyament professors com Joan Soler, Joan Tomàs, Emili Renalies i Beneta Trullàs. Al redós del centre es formà una important orquestra de corda.

La vinculació de Pecanins amb la vida cultural terrassenca es manifestà quan, al 1927, va ser un dels fundadors dels Amics de les Arts (els Amics de les Arts de Terrassa es fusionaren al 1966 amb les Joventuts Musicals de Terrassa). Al mateix 27, a suggeriment del seu bon amic Joan Balcells, Pecanins acceptà de vincular la celebració dels 25 anys de l'Escola Choral amb la participació en la commemoració del centenari de la mort de Beethoven. Amb aquesta finalitat, l'Escola s'afegí a la iniciativa de l'Orfeó Gracienc i el Patronat de l'Orquestra Pau Casals d'interpretar la Novena Simfonia en tres concerts, un a Terrassa i els altres dos a Barcelona sota la direcció del mestre Casals. El 1936, en tancar-se el conservatori de Terrassa, Joaquim Pecanins marxà a viure a Banyoles. En aquesta població hi fundà l'acadèmia de música Abad Bonito i hi residí fins a la mort el 1948. Tant Prats de Lluçanès com Banyoles (el 2003) dedicaren un carrer a la memòria del músic i pedagog.

Com a compositor fou autor de dues sardanes, però fou en el camp de la recerca musical on se significà especialment. Recopilà cançons populars catalanes (moltes de les quals publicà a la Revista Musical Catalana) i algunes les harmonitzà per a cor. Seves foren les descobertes d'una peça tan coneguda com "Fum, fum, fum" i d'altres com "Joan de la Pobla", "El Pla de Tarragona", "Agna Maria", "Caterina", "La sirena", "Dayaires", "Mariagna", "Canço de l'infant", "Cap a Bethlem caminen", "Estrella guiadora", "Ball rodó", "Els dos camins", "El mestre", "La viudeta", "El contrabandista", "El festeig", "Els miquelets de França", "Gra de civada", "Els fadrins de Prats", "La Dama d'Aragó", "L'oració", "Jesús", "La mare-madrastra", "L'estudiant de Vic", Magdalena, o Marta's lleva demati.

A més de les seves facetes de compositor i pedagog musical, Pecanins també cultiva el periodisme, i publicà articles a la premsa barcelonina amb els pseudònims "Víctor Eugeni" i "El cavaller Sant Jordi".

Obres

• La dama d'Aragó, harmonització per a cor de la cançó popular catalana
• La dona d'aigua (1905), espectacle musical amb text de Miquel Costa i Llobera
• La filadora amb el pseudònim "Víctor Eugeni", per a orquestra de corda
• El mestre, harmonització per a cor de la cançó popular catalana
• Oració de la nit (1912), cançó amb lletra de Rafael Massó inspirada en el conte Hansel i Gretel [1]
• La ploma de la perdiu, sardana amb el pseudònim "Víctor Eugeni", instrumentada per Salvador Juanola i Reixach. Enregistrada al CD Foment de la Sardana de l'Agrupació Cultural del Bages. 1907-2007 Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2007. AVS 5.2073
• Plou i fa sol, cançó per a veu i piano
• El rossinyol, sardana per a piano basada en la cançó popular del mateix nom
• Serineta amb el pseudònim "Víctor Eugeni", glossa per a orquestra de corda sobre la cançó popular

Bibliografia

• Rossend Serra i Pagès, apèndix de Joaquim Pecanins El cançoner musical popular català Manresa: Imp. Sant Josep, 1918
• Primer llibre de teoria de la música Terrassa: Salvatella, s.a.

Enllaços

• Resum biogràfic
• Llista de sardanes