Joaquim Pena i Costa
Joaquim Pena i Costa (Barcelona, 1873 - Barcelona, 1944) fou un musicòleg i crític musical. És un del principals ideòlegs de la modernitat musical a Catalunya.[1]
Estudià Dret, però molt aviat es dedicà a la música. Va ser fundador i crític musical de la revista Joventut, setmanari editat entre 1900 i 1906 que va contribuir altament en el debat sobre els principals corrents estètics europeus de principis del segle XX i que va esdevenir una de les publicacions periòdiques més importants del modernisme català. Allà hi defensà apassionadament l'obra de Richard Wagner. El 1901 fundà l'Associació Wagneriana de la qual va ser president entre l'any de la seva fundació i el 1904.
Són molt conegudes les seves traduccions al català de les obres escèniques de Wagner, adaptades de tal manera que també podien ser cantades en aquest idioma. També va traduir algunes de les òperes de Gluck, Spontini, Mozart, Mússorgski, Rimski-Kórsakov, o de les cançons de Beethoven, Schubert, Schumann, Fauré i Bach, entre altres exemples. Publicà reduccions per a cant i piano de Lohengrin (1906), Els mestres cantaires de Nuremberg (1907), Tannhäuser (1908), Tristany i Isolda (1910), Parsifal (1929). Traduí els assaigs wagnerians La música del futur i Art i revolució. Exercí la crítica a La Publicidad (1916-1918), on publicà cada setmana, a la secció Hojas musicales, els seus treballs musicològics.[2]
Fou secretari del patronat de l'orquestra Pau Casals (1920-1939). Una selecció de les seves crítiques i treballs fou recollida al Llibre en honor de Joaquim Pena. També va escriure la biografia Enric Morera (1937) i va dirigir el Diccionario de la Música Labor (1940-1944).
Va viure i morir a la que es deia plaça de Llevant, a Sarrià - Sant Gervasi, actualment dedicada al musicòleg.
El fons personal de Joaquim Pena es conserva a la Biblioteca de Catalunya
Vegeu també
Referències