Joaquim Puig i Pidemunt
|
"Joaquim Puig" redirigeix aquí. Per al polític valencià, vegeu Joaquim Puig Ferrer. |
Joaquim Puig i Pidemunt (Osor, 1907 - Barcelona, 1949) fou un comunista català. El 1920 es traslladà a Barcelona i treballà com a cambrer a El Oro del Rin i a l'Hotel Ritz. Des del 1936 fou responsable de la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica, afiliada a la Unió General de Treballadors, i l'agost de 1936 s'afilià al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1937 fou vocal per la UGT del Consell d'Economia de Catalunya i el 1938 comissari polític al cos sanitari del Cinquè Exèrcit.
En acabar la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a França. Quan els nazis invadiren França fou internat en un camp de concentració, però es va escapar. Aleshores formà part de la direcció del PSUC i participà en la Resistència. El 1945 va tornar clandestinament a Catalunya i es va fer càrrec de la direcció de Treball, òrgan clandestí del partit. L'abril de 1947 fou detingut per les autoritats franquistes, que el condemnaren a mort i l'afusellaren el 17 de febrer del 1949 [1], amb els companys Angel Carrero Sancho, Pere Valverde Fuentes i Numen Mestre Ferrando.
Referències
- ↑ Carta de comiat a la família abans de ser afusellat Publicada al bloc de Rosa Maria Puig, neboda de Puig i Pidemunt
Enllaços externs
- Extret de [1] (amb llicència GFDL).
- Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans per Pelai Pagès i María Teresa Martínez de Sas, p. 1.115.