Osor


(En detall)	(En detall)

Localització

[[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Error de l'expressió: Operador < inesperatpx|Osor is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5x Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Osor|link=|alt=]]

Municipi de la Selva

Vista parcial d'Osor des de prop de Sant Miquel de Solterra

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Selva

Gentilici Osorenc, osorenca

Superfície 52,1 km²

Altitud 340 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|56|Plantilla:Puntdecimal|N|2|33|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}}

Distàncies 21 km de Santa Coloma de Farners
25 km de Girona
102 km de Barcelona

Organització
Entitats de població 4

Codi territorial 171169

Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Entitat de població	Habitants
les Mines d'Osor	Plantilla:Entcat/hab
Osor	Plantilla:Entcat/hab
Sant Miquel de Ter	Plantilla:Entcat/hab
Santa Creu d'Horta	Plantilla:Entcat/hab
Dades: 2011. Font: Idescat

Geografia

El municipi comprèn el nucli urbà i els veïnats de les Mines d'Osor, Santa Creu d'Horta, Sant Gregori, el Coll i Sant Miquel de Maifré. Gaudeix d'una abrupta orografia: la Vall d'Osor es troba voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, encerclada pels pics més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1.088 m), Sant Benet (1.144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1.204 m). El terme és regat pel riu Ter, al nord-est, incloent-hi la presa del pantà de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries, que desemboca al Ter mitjà entre Anglès i la Cellera de Ter i té afluents diversos: el torrent del Carbonell, els sots de la Maduixa i de can Pellaringa, les rieres Noguerola i Gironella.

Fauna

A rieres i torrents trobem crancs de riu, truites, barbs, bagres, granotes verdes, serps d'aigua, salamandres i aus aquàtiques com la cuereta, la merla d'aigua i el botiguer o blauet. A les zones forestals, senglars, guilles, conills, gats mesquers, teixons, esquirols, genetes, gorjablancs i visons americans – introduïts accidentalment i que malmeten molt la fauna autòctona–. Quant a l'avifauna, hi abunden espècies com el tudó, la merla, el gaig, les mallerengues, els pigots, els raspinells i pica-soques, el rupit o pit-roig, el pinsà vulgar, el pardal comú, les orenetes, l'aligot comú, l'esparver vulgar i de nocturnes com la xibeca o òliba, el mussol comú i el gamarús.

Flora

La vegetació ve caracteritzada per una àmplia superfície forestal amb una gran varietat d'espècies arbòries, arbustives i plantes herbàcies. En tractar-se de terrenys fortament accidentats i de diferents altures es dóna lloc a diversos microclimes queunits a l'elevada pluviometria faciliten l'existència d'un paisatge vegetal molt ric i de gran bellesa. Fins a 500 m la vegetació principal és d'alzinar amb marfull, pi pinyoner, marítim o insigne, sureda, bruc, arboç, galzeran, lligabosc mediterrani i arítjol. Entre 500 i 1000 m alzinar muntanyenc, avellanoses, falguera, tremoledes,tell, grèvol i roure martinenc i de fulla gran al costat del castanyer, l'espècie més significativa. Més amunt, pins, cedres, altres coníferes i fageda acidò.la. A les fondalades i prop de cabals d'aigua, roure, castanyer, vern, gatell, freixe, acàcia, plàtan, om i falguera. Existeixen arbres monumentals com l'alzina de la Coma, el pi i el roure de can Iglèsies, els castanyers del Cruset i el Sobirà i el grèvol i teix del Cerver. A part, es pot veure la flor o herba de Sant Segimon, planta medicinal i ornamental molt escassa peculiar de la zona.

Toponímia

El nom Osor és d'origen incert, però sembla que és preromà i es refereix a ".nesAusorum", és a dir, . de la terra dels ausetans primer i del comtat i bisbat d'Ausona més endavant. La primera datació és del 860 amb la forma Auzor, referida a un lloc de la Vall d'on es donà un alou al monestir d'Amer.

Comunicacions

El poble es comunica amb Anglès i Sant Hilari Sacalm per la carretera local GI-542 amb servei diari d'autobús. La resta de comunicacions són vies forestals per on es pot accedir a Santa Coloma de Farners per Castanyet, al Santuari del Coll –asfaltada–i a l'embassament de Susqueda.

Serveis

Dispensari municipal, escola pública la Vall, arxiu municipal i parroquial, salapolivalent, jutjat de pau, pista poliesportiva, camp de futbol, piscina municipal,càmping, cases de turisme rural, casa de colònies, bars i restaurants.

Cultura i lleure

Equip de futbol UE Osor, Casal de la Gent Gran i Simpatitzants de la Vall d'Osor,Associació de Caçadors, Associació Amics del Pessebre, Penya Barcelonista d'Osor,AMPA escola la Vall, Societat de Pesca, Club de Joves Rosó i Consell Parroquial.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
68	72	66	358	1.046	1.374	1.224	1.325	1.243	1.102

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.158	1.275	1.174	1.183	996	960	482	521	494	494

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
509	480	464	457	429	390	361	426	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també

Serra del Peredol.

Referències

Enllaços externs

Plantilla:Sister