Vés al contingut

Joaquim Sunyer i de Miró

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Joaquim Sunyer)
Joaquim Sunyer i de Miró
Q36279 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q231002 ⧼Translate-taction-translate⧽Catalunya Catalunya
Q107292093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q193139 ⧼Translate-taction-translate⧽
  Q327245 ⧼Translate-taction-translate⧽ Q841654 ⧼Translate-taction-translate⧽


Joaquim Sunyer i de Miró (Sitges, 22 de desembre de 1874 - Barcelona, 1 de novembre de 1956) va ser un pintor català, considerat un dels màxims representants de l'estètica noucentista.[1] Escriptors com Joan Maragall, Eugeni d'Ors i Joan Salvat-Papasseit van establir amistat amb el pintor, a qui consideraven un fidel captador de l'essència catalana en els seus retrats i paisatges mediterranis. Va ser nebot del també pintor sitgetà Joaquim de Miró i Argenter.

Biografia

Nascut a Sitges, anà a viure a Barcelona als 15 anys. Estudià a l'Escola de la Llotja on entrà en contacte amb Joaquim Mir, Isidre Nonell i Joaquim Torres-Garcia. En els seus inicis la seva obra denota influència de la Colla del Safrà, tot i que no va arribar a formar-ne part. El 1896 començà a publicar alguns dibuixos al diari La Vanguardia, just abans de marxar a París, on va treballar il·lustrant diversos llibres i revistes i entrà en contacte amb Pablo Picasso i Manolo Hugué, participant al Saló de Tardor de 1903 i 1904.[2]

L'any següent el seu marxant Henri Barbazanges li demana quadres amb temàtica espanyola i marxa cap a Madrid. Tornaria a exposar a París, on passa dos anys més abans de retornar a Sitges. Més endavant viatjà per França i Itàlia fins que esclata la primera guerra mundial, moment en que s'estableix a Barcelona i més endavant, a Sitges.

Salvat-Papasseit li va dedicar la seva obra L'ir-radiador del Port i les gavines i Sunyer va pintar un retrat de la seva filla Salomé.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya hi han més de 20 obres seves, com Cala Forn o Retrat de Maria Llimona.[3] També hi ha obra seva al Museu de Montserrat i a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.[4]

Premis i reconeixements

Vegeu també

Referències