Jordi Colomer i Calsina
Jordi Colomer i Calsina (Barcelona, 23 de febrer de 1962) és un artista multimèdia català.[1]
Biografia
Cursà estudis a l'escola Eina, d'història de l'art i d'arquitectura tots ells a la seva ciutat natal. El 1986 té lloc la seva primera exposició individual a la Fundació Joan Miró de Barcelona, sota el títol "prototips ideals". Des de llavors, ha exposat per tot l'Estat i a nombrosos països europeus i d'Amèrica.[2] La seva obra és representada en diverses col·leccions públiques, com el MACBA,[3] el Museu Reina Sofía,[1] el Centre Georges Pompidou o el MUMOK de Viena.
Ha treballat també com a escenògraf en obres de Joan Brossa, Samuel Beckett, Valère Novarina i Robert Ashley.
A partir de 1989 es fa patent la seva preocupació en l'articulació de l'espai i la naturalesa constructiva de l'objecte on els elements formals i simbòlics participen en la definició de l'escultura com entitat, en una línia d'investigació on comença a prendre força l'escenografia. Entre 1991 i 1995, residí a París ciutat a la que retorna novament el 2002. Les obres d'aquesta primera residència parisenca complementen una intensificació de la resolució arquitectònica de l'espai amb referències a entorns domèstics, entesos com llocs on els objectes funcionen de vestigis d'existències.
A partir de 1996 treballa amb fotografia i vídeo, mitjà amb el que introdueix explícitament el temps i els actors parlen d'espais urbans i situacions domèstiques on la familiaritat es veu alterada per les constants referències al caràcter artificial de la seva posada en escena. Colomer integra el caràcter objectual dels seus treballs precedents, servint-se dels nous llenguatges que ofereixen els mitjans audio-visuals en situacions de rel beckettiana. D'aquest període és la vídeo-instal·lació Simo (1997) a la que seguiran nombroses obres realitzades en estudi. En un segon període els seus personatges es confronten a la ciutat. La sèrie Anarchitekton (Barcelona, Bucarest, Brasilia, Osaka) realitzada entre el 2002 i el 2004, és una de les més emblemàtiques. En aquesta sèrie el personatge encarnat per Idroj Sanicne porta maquetes de cartró i fusta, rèpliques crítiques d'edificis reals i a través dels canvis d'escala descriu una deriva sarcàstica i reivindicativa alhora. D'altres obres que cal citar, Le Dortoir (2001), Un crime (2005), Arabian Stars (2005), No future (2006). El desembre del 2008 el Jeu de Paume de París li dedicà una important exposició retrospectiva.
Obra
Les seves primeres incursions plàstiques es mouen en el terreny de l'escultura, el dibuix i el collage. En la seva producció objectual busca les vinculacions que s'estableixen entre els objectes en l'espai o el funcionament tridimensional dels mateixos. Escull un univers de motius (banyeres, vaixells, martells), reduits a fragments en moltes ocasions, on manté les al·lusions a l'atzar a través de certa pervivència de la idea de l' objet trouvé.[1]
Exposicions rellevants
Llista incompleta:
- 1986- Espai 10 (Fundació Joan Miró) Prototips ideals
- 2008 - Jeu de Paume (París)[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Arabian Stars, comentari sobre Colomer al web del Reina Sofia
- ↑ «Inaugurada la muestra internacional Joan Miró». ABC (diari), 23-09-1981 [Consulta: 5 juny 2013].
- ↑ Obres de colomer al MACBA
- ↑ «"Jordi Colomer"». Web. Jeu de Paume. [Consulta: 5 juny 2013].
Bibliografia
- Colomer, Jordi. Arabian stars. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, 2005. ISBN 84-8026-271-0 [Consulta: 5 juny 2013].