Jordi Petit
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q231002 |  Catalunya | |||||||||||||
| Es coneix per | Lluita contra el SIDA | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Jordi Petit és el pseudònim de Jordi Lozano González (Barcelona, 1954) és un escriptor i activista en defensa dels drets de gais i lesbianes català. És el president honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya.
El 1967, quan tenia tretze anys, com va estimonejar en una intervista el 2009, va sofrir els consells d'un guia espiritual de l'Opus Dei que li va imposar el port del cilici i xapes d'ampolles dins de les sabates per expiar el seu “pecat”, quan li havia confessat que era homosexual.[1] Fort de tals experiències, va començar molt jove la seva militància política contra la dictadura militar de Franco.
Ja havia estat dues vegades en la presó quan va ingressar el 1977 al moviment gai, encara il·legal. De 1980 a 1986 va ser coordinador del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). En aquest període contribuí a la lluita per a retirar l'homosexualitat de la Llei de Perillositat Social, la legalització de les associacions de gais i lesbianes i inicià des de llavors fins al present una dilatada tasca de representació als mitjans de comunicació, publicació d'articles, ecc. Cofundà el 1986 la Coordinadora d'iniciatives Gais (CIG), que es convertiria més tard en la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, de la que en fou secretari general fins al 1999.
En aquest període s'implica en la lluita contra el VIH/SIDA i la solidaritat amb els gais seropositius, inicià les primeres campanyes d'informació sobre aquesta malaltia i organitzà les primeres edicions del Gran Ball de Solidaritat amb els gais seropositius. En 1992 i 1993 va ser coordinador de la campanya antidiscriminatòria Democràcia és Igualtat, impulsada per onze grans ONG's i el Ministeri d'Afers Socials. El seu colpidor spot de televisió Insults va ser guardonat per Nacions Unides. Participa en la lluita pels drets civils de lesbianes i gais i des de la Coordinadora Gai-Lesbiana contribuí enormement a incloure les parelles homosexuals en la Llei d'Arrendaments Urbans de 1994, així com a castigar les discriminacions per causa d'orientació sexual al Codi Penal de 1995 i en la promulgació de la primera Llei de parelles de fet de les Espanyes a Catalunya, el 1998.
A principis dels anys 1990 passà a tenir càrrecs de rellevància internacional, ja que del 1995 al 1999 és secretari general de la International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex Association (ILGA) i és reelegit en 1997. Va aconseguir que l'ILGA arribés a l'estatus d'ONG consultiva del Consell d'Europa i és rebut per primera vegada a Ginebra per Mary Robinson, Alta Comissionada per als Drets Humans de les Nacions Unides. El 2000 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2001 treballà para un programa antidiscriminatori de l'ONUSIDA. A més és membre d'honor de Stop Sida i ha rebut diversos reconeixements d'organitzacions com Fundació de Lluita contra la Sida, COGAM de Madrid i Col·lectiu Lambda de València. El 2004 l'Institut de Drets Humans de Catalunya li lliura el Premi Solidaritat.
El 15 de desembre de 2007 va casar-se amb la seva parella de set anys, el francès Ives Bohic, a l'ajuntament de Barcelona. Entre els 200 convidats es trobava l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i la cantant Maria del Mar Bonet.[2]
Obres
- De hombre a hombre (1984), poesia
- Amic-amant (1990), llibre de poesia publicat amb el nom de Jordi Lozano[3]
- 25 años mas: una perspectiva sobre el pasado, el presente y futuro del movimiento de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales (2003)[4]
- Vidas del arco iris (2004) [5]
Referències
- ↑ R.J., «Jordi Petit: "L'Opus Dei em va induir a mortificar-me amb un cilici"», El Periódico, 4 de novembre de 2010
- ↑ EFE, «El alcalde de Barcelona casa al histórico activista gay Jordi Petit (castellà)», El Mundo, 17 de desembre de 2007, (en català: El batlle de Barcelona va casar l’històric activistat gai Jordi Petit)
- ↑ Barcelona, Editorial Colón, 1990, 119 pàgines, ISBN 9788487566004
- ↑ La Mirada esférica, Barcelona, Icaria Editoria, 2003, 295 pàgines, ISBN 978-84-7426-648-1
- ↑ José Benito, «Libro:vidas Del Arco Iris», Editorial, Barcelona, De Bolsillo-Mondadori, 2004
