Jorge Trías Sagnier
| Jorge Trías Sagnier | |
|---|---|
Diputat al Congrés
| |
| Mandat 1996 – 2000 | |
| Naixement | 1954 Barcelona, el Barcelonès |
| Partit polític | Partit Popular |
| Professió | Advocat i polític |
Jorge Trías Sagnier (Barcelona, 1954) és una advocat i polític català, fill de Carlos Trías Beltran i germà de Carlos Trías Sagnier i Eugenio Trías Sagnier. Militant del Partit Popular (PP), fou diputat a les Corts a les eleccions generals espanyoles de 1996, és col·laborador de la Fundació FAES, presidida per José María Aznar.
Perfil
D'ideologia conservadora i enfrontat a les tesis de Josep Piqué i Camps, en 2005 va publicar un estudi sobre l'Estatut català que afirmava que el text obre "la porta legal per a la futura ampliació del matrimoni a unions poligàmiques com les que autoritza la religió islàmica" en contemplar la regulació no només del matrimoni sinó també d'"altres formes de convivència". Jorge Trías assenyalava que la Generalitat tindria competències exclusives "sobre gairebé tot", inclòs "el temps lliure": "ni tan sols en l'època de Mao Zedong i de la Revolució Cultural, quan tots els xinesos feien gimnàstica alhora, es van atrevir a tant", va assegurar als periodistes. Quant al model d'educació defensat pel nou Estatut català, l'exdiputat del PP el defineix com "un model intervencionista més propi de dictadures socialistes que de societats lliures".
Al maig de 2006, Jorge Trías i Ignacio Sánchez Cámara, articulistes del diari ABC, deixen de col·laborar-hi per discrepàncies amb la seva línia editorial (passen a La Gaceta de los Negocios). Trías va declarar a El Confidencial que va presentar la seva renúncia al consell d'administració d'ABC després de ser-li comunicat que era suprimida la seva columna setmanal, El camino del Obispo. Segons sembla, la notícia va agafar per sorpresa Trías, que era membre del consell de Prensa Española i de Vocento. Li van donar un motiu: criticava excessivament la revista El Semanal, distribuïda els dissabtes per ABC.
El 21 de gener del 2013 va publicar al diari El País un article emmarcat en el "cas Bárcenas" (una ramificació de la trama Gürtel) on admetia que es pagaven sobresous de fins a 10.000 euros a dirigents del PP.[1]
Obra publicada
Llibres
- Catalanismo y constitución (en castellà). Madrid: Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales, 1998. ISBN 84-89633-81-9.
Obres col·lectives
- «Una sentencia singular (STC 214/1991)». A: Julián Martínez-Simancas Sánchez, Manuel Aragón Reyes (coords.). La Constitución y la práctica del derecho (en castellà). Vol. 3. Sopec, 1998, pàgs. 2587-2604. ISBN 84-85533-56-9.
Articles
- «¿Qué es el catalanismo?» (en castellà). Cuenta y razón del pensamiento actual, n. 94, 1995, pàgs. 78-81. ISSN: 0211-1381.
- «Informática y privacidad. ¿Se pueden poner puertas al campo?» (en castellà). Cuenta y razón del pensamiento actual, n. 63, 1992, pàgs. 98-101. ISSN: 0211-1381.
- «Reformas de Código Penal» (en castellà). Cuenta y razón del pensamiento actual, n. 64, 1992, pàgs. 55-57. ISSN: 0211-1381.
- «¿Sombras o certezas?» (en castellà). El País, 21-01-2013, pàg. 10 [Consulta: 5 febrer 2013].
Referències
- ↑ Diari El País: "¿Sombras o certezas?"