José María Guervós y Mira

José María Guervós y Mira (Granada, 1870 - Madrid, 1944) va ser un compositor espanyol.

Va estudiar amb son pare (José Guervós del Castillo), i va succeir el seu germà Manuel com a acompanyant de Pablo Sarasate. L'any 1917 va accedir al lloc de professor d'acompanyament del Conservatori de Madrid, on ensenyava interinament abans, i on va tenir entre d'altres alumnes avantajats com Tomás Teran. L'any 1895 va fundar junt amb Pau Casals, Francés i Gálvez un conjunt de cambra, i posteriorment va acompanyar en algunes ocasions a Pau Casals. Va ser professor de la família real i va col·laborar amb el Cuarteto Francés. Va inventar un sistema de notació denominat endecagrama, que no va prosperar.

Inspirat compositor, va compondre el poema simfònic Trafalgar (1899); les sarsueles El rapto de Carolina (1896); Piquito de oro (amb col·laboració amb Tomás Barrera, (1902); La buenaventura, i A estudiar a Salamanca (amb col·laboració amb Amadeu Vives, 1903); Aretino i El lagar (1907), aquesta última amb col·laboració amb el mestre Carbonell; i per a piano un difícil Alegro de concierto, la polonesa Concha i l'àlbum de peces curtes Pensamientos; per a cant i piano una Serenta arabe i 15 ermosos lieder sobre les Rimas de Becquer, potesr el més destacat de la seva obra de compositor.

El seu germà Manuel, (1863-1902), també fou un notable pianista i compositor, deixant escrites moltes obres per a piano, en les que a traves d'un temperament personal s'endevina la influència d'Isaac Albéniz i dels grans romàntics.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 199 ISBN 84-239-4527-8