Josep Agell i Agell
Josep Agell i Agell (El Masnou, Maresme, 30 de setembre de 1882 – Barcelona, 15 de maig de 1973) sigué un químic-físic català.
Llicenciat en Ciències Físiques i Químiques per les Universitats de Barcelona i Madrid, feu estudis de postgrau a La Sorbona i a l'Institut Pasteur. El 1902 fundà la revista El Mundo Farmacéutico i cinc anys més tard Farmàcia Catalana. El 1910 publicà llur Tratado de anàlisis químico.
Director i fundador de la primera planta per la producció d'àcids sulfúric, hidroclòric i nítric a Espanya, fou membre del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Creà, igualment, l'Escola de Directors d'Indústries Químiques i la de l'Institut de Química Aplicada, que, contribuïren de forma tant progressiva, al desenvolupament d'aquest sector en la indústria espanyola.
El doctor Agell i Agell s'havia ocupat, en els primers anys de llur carrera, dels problemes de sanitat, dirigint el Laboratori Provincial d'aquesta branca i implantant, oportunament, les anàlisis químiques i bacteriològiques de les aigües. En aquell temps propugnava, la esterilització de l'aigua amb ozó en contra del tractament amb clor, vigent encara molts anys després d'aquesta proposta.
Presidí l'Acadèmia d'Higiene de Barcelona i fou professor de químic de Medecina Legal de l'Audiència en la capital catalana. Fou així mateix, president de la Fira Tècnica de la Química Aplicada (EXPOQUIMIA) i, també, professor de l'Institut Químic de Sarrià i de l'Escola d'Enginyers. Dirigí la factoria catalana SAFA, de Blanes. El 1960 se li concedí la medalla d'or al Mèrit al Treball.
Era autor dels llibres següents: Química general, El presente y el porvenir de la fibras artificiales, Estudio de las aguas potables i Estudio de los colorantes en la alimentación, entre d'altres. Era membre de nombroses associacions nacionals i internacionals.
Referències
- Suplement 1973-74, pag 121. Enciclopèdia Espasa
- Veu de l'hereder únic Iñaki