Josep Albi
Josep Albi Fita (València, 1922 - Xàbia, 7 de juny de 2010[1]) fou un poeta, novel·lista i traductor valencià en llengua castellana.
Va estudiar Dret a la seua ciutat natal i Filosofia i Lletres a Saragossa. Es va doctorar a la Universitat de Madrid. Fundador i director de Cuadernos literarios i Verbo, de l'anuari de poesia espanyola Anupe i autor d'una Antología del surrealismo espanyol. Ha estat a més a més crític de poesia i d'art i conferencista. Les seues poesies han estat traduïdes al francès, anglès, alemany i hebreu modern i incorporades a diverses antologies espanyoles, europees i sudamericanes.
Premis
Va obtenir el Premi Gabriel Miró per la seua novel·la El silencio de Dios, el Premi València de Literatura per Odissea 77 el 1977, el 1978 el Premi Miguel Ángel de Argumosa per Elegía atlántica i el Premi de les Lletres Valencianes de 2002. Entre les seues publicacions poètiques mereixen destacar-se: Poemas del amor de siempre, Septiembre en París, Bajo palabra de amor, Elegías apasionadas, Piedra viva, Elegía atlántica el 1978, Jávea o el gozo el 1992 i Esfinges l'any 2000.
Referències
- ↑ El darrer vers de José Albi, a Levante-EMV del 9/06/2010.