Josep Barceló
Josep Barceló Cassadó (Mataró, 1824 – Barcelona, 1855) fou un dirigent obrer que, en ser executat el 1855 pel Capità General de Catalunya Juan Zapatero y Navas, es convertí en el primer màrtir reconegut de la classe obrera catalana.
L'estiu del 1854, Barcelona vivia un clima de gran agitació obrera en part per l'anomenat conflicte de les selfactines, unes noves màquines de filar la introducció de les quals provocava l'acomiadament d'obrers. El dia 14 de juliol de 1854, una Comissió de les Classes Obreres, en decretà el boicot. Els primers dies, en mig de l'agitació política i militar que vivia Barcelona, el moviment derivà cap a la crema d'algunes fàbriques i tallers, tot i que després continuà de forma pacífica. El dia 25 de juliol, el Capità General de Catalunya, Ramón de la Rocha, després d'una entrevista amb Barceló, publicà una ordre prohibint l'ús de les selfactines.
En restablir-se la Milícia Nacional per l'arribada al poder dels progressistes, Barceló en fou elegit capità.
El mes d'abril de 1855, Josep Barceló és acusat d'un crim en el mas de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat. Després d'un judici ple d'irregularitats, el dia 6 de juny és executat en mig d'una ciutat exaltada i presa militarment. La repressió contra el moviment obrer, dirigida pel nou capità general Juan Zapatero, estava en marxa.
En aquell clima d'indignació social es produí la primera vaga general de 1855.
Enllaços externs
- Biografia amb llicència GFDL