Josep Bonafont

Josep Bonafont (el Soler, Rosselló 1854 - Illa, Rosselló 1935) fou un sacerdot i poeta nordcatalà, conegut pel pseudònim de lo Pastorellet de la Vall d'Arles. Exercí de capellà durant trenta-un any d’Illa. Fou un dels promotors i pilars de la renaixença catalana al Rosselló gràcies a la difusió que donà de l'obra d’Antoni Joffre Les bruixes de Carençà i per la seva pròpia creació literària. Difongué les seves composicions en les revistes rosselloneses del seu temps i sobretot a la Revue Catalane. Entres les seves obres destaca particularment Garbera catalana el 1884, Ais el 1887 i Ais i albades el 1914. Fou fundador de la Société d'Etudes Catalanes i de la Colla del Rosselló. Esdevingué autor i especialista dels Goigs. La seva autoritat moral i la seva bonhomia li permeteren d'esdevenir Majoral del felibritge quan es creà la Mantenidoria catalana el 1910. Hom el considera el mestre de Josep Sebastià Pons.

Obres

• Garbera catalana (1884)
• Ais (1887)
• Ais i albades (1914),
• Los goigs (1907), estudi