Josep Coll i Vehí

Josep Coll i Vehí (Torrent, Baix Empordà, 1823 - Girona 1876) fou un escriptor català. Es llicencià el 1846 en lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1846. El 1849 fou catedràtic de retòrica i poètica a l'institut de Madrid i el 1861 al de Barcelona (1861).

Va col·laborar a revistes com El Genio i El Ángel Exterminador amb el pseudònim Garibay, però el 1854 es va centrar en les que feia al Diari de Barcelona. Allí va col·laborar amb els seus amics Joan Mañé i Flaquer, Manuel Duran i Bas i Estanislau Reynals i Rabassa, considerats tots ells portaveus del conservadurisme català. El 1862 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Publicà estudis literaris i poesies.

Obres

• Elementos de literatura (1856)
• Compendio de retórica y poética (1862)
• Diálogos literarios (1866)
• Modelos de poesía castellana (1871)
• Los refranes del Quijote (1874)
• La sátira provenzal (1861)
• Les fires de Sant Tomàs (1875).
• El Anacreonte Hispano-Revolucionario (1872)