Josep Estalella i Graells
Josep Estalella i Graells (Vilafranca del Penedès, 1879 - Barcelona, 1938) fou un físic i químic català, fill d'un argenter. Es doctorà a la Universitat de Barcelona i hi fou professor de 1899 a 1905. El 1902 va acabar la seva tesi doctoral, que li confereix l'honor d'haver estat un dels pioners en la investigació dels raigs X. El 1905 obtingué la càtedra de física i química de l'institut d'ensenyament mitjà de Girona.
El 1919 fou nomenat director dels ensenyaments de física i química de l'Instituto-Escuela de Madrid, influïda per la Institución Libre de Enseñanza de Francisco Giner de los Ríos, càrrec que exercí fins el 1921. De 1921 fins 1932 fou catedràtic de l'institut de Tarragona.
El 1932 fou nomenat director de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, on hi plasmà el seu sistema metodològic propi i característic, alhora que es preocupà per preparar el professorat adient a les noves directrius pedagògiques. També fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques el 1933-1934. L'esclat de la guerra civil espanyola el va desencoratjar molt i va morir el 1938.
Obres
- Ciència Recreativa (1918)
- Compendio de química (1921)
- Problemas de física (1926)