Josep Himnògraf
|
Per a altres significats vegeu «Sant Josep (desambiguació)». |
 Icona bizantina | |
| monjo | |
|---|---|
| Nom secular | Ιώσηπος ὁ ?μνογράφος (Iosefos o 'Imnográfos) |
| Naixement | 816 Sicília (Imperi Bizantí) |
| Defunció | 3 d'abril de 886 Constantinoble (Imperi Bizantí) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, esglésies catòliques orientals |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 3 d'abril (catòlics); 4 d'abril i 17 d'abril (orient) |
| Fets destacables | Poeta, un dels himnògrafs més importants en grec |
| Orde | Basilians |
| Iconografia | Com a monjo, amb un rotlle o llibre |
Josep Himnògraf, o Josephus Hymnographus, Melodus, o Canonum Scriptor, ὁ ?μνογράφος ὁ ποιήτης τῶν κανόνων), també Josep de Sicília, fou un eclesiàstic grec bizantí. És un dels grans poetes litúrgics i himnògrafs de l'Església grega, anomenat "la dolça veu d'ocell de l'Església". És venerat com a sants per diverses confessions cristianes.
Biografia
Va néixer a l'illa de Sicília el 816, i era fill de Plocí (Plotinus o Plutinus) i d'Àgata, persones de certa posició i molt pietoses. A causa de les depredacions dels musulmans a Sicília, la família va haver de fugir cap al Peloponès. Cap al 831, als quinze anys, va decidir entrar en un monestir, i finalment ho va fer al de Latomus a Tessalònica, reconegut per la devoció i ascetisme dels seus monjos. Fou ordenat prevere i va acompanyar a Gregori de la Decàpolis a Constantinoble on va esdevenir un dels caps del partit ortodox en la lluita contra l'emperador iconoclasta Lleó I de Bizanci iniciada el 814.
De Constantinoble Gregori el va enviar a Roma per demanar el suport del papa en la lluita contra els iconoclastes, però pel camí fou capturat per pirates i fou portat a Creta, on fou venut com a esclau i empresonat pel iconoclastes. Va romandre a la presó sis anys, fins a la mort de Lleó I (820) quan segons el seu biògraf fou miraculosament alliberat per sant Nicolau de Mira i portat a Constantinoble, on el seu amic Gregori ja havia mort i ara dirigia als ortodoxos Joan. A la mort d'aquest, Josep va procurar que les restes de Gregori i Joan foren traslladades a l'església de Sant Joan Crisòstom, on va establir un monestir que va atreure molts religiosos per la seva eloqüència.
Per la seva fidelitat al culte de les imatges fou desterrat al Quersonès Tauric , segurament per l'emperador Teòfil (829-842). A la mort de l'emperador fou cridat per l'emperadriu Teodora, i mercès al favor del patriarca Ignasi II de Constantinoble (847-858 i 867-877) va obtenir el càrrec de sceuophylax, o portador dels objectes sagrats de la gran església de la capital; Josep era acceptat tant per Ignasi com pel seu rival Foci. Va morir a molt avançada edat el 883.
Obres
Josep és principalment famós per haver escrit un gran nombre (un miler, aproximadament) de cànons poètics i himnes, d'una gran qualitat literària. Se'n conserven alguns, però hi ha certa dificultat a distingir la seva obra de la de Josep Estudita, també poetes. Es consideren seus:
- Canones in omnia Beatae Virginis Mariae festa entre els quals Mariale, un himne de servei en honor de la verge.
- Theotocia
- Els canons del Menaion, que porta el seu nom en acròstic a la novena oda.
- Aixequem les nostres veus ara.
- Estels del matí.
- Perdona'ns, Senyor.
Continuen cantant-se en la litúrgia grega i oriental, i alguns s'han adaptat en himnes protestants.