Josep Iglésies i Fort

Josep Iglésies i Fort (Reus, Baix Camp, 9 de setembre de 1902 — Barcelona, 18 de novembre de 1986) fou un geògraf, historiador i escriptor català.

Militant catalanista des la joventut. Va estudiar dret i va dirigir la fàbrica familiar a La Riba. El 1918 es va traslladar a Barcelona i durant la Generalitat republicana va col·laborar amb Palestra (entitat catalanista) i en l'establiment de la divisió comarcal de Catalunya. Després de la guerra civil espanyola organitzà a casa seva lectures poètiques clandestines entre 1946 i 1952.

Com a investigador va publicar els cens de població de diverses èpoques i va fer treballs de geografia agrícola i d'història, especialment de les àrees de conreu al Camp de Tarragona, a la Conca de Barberà i a Terra Alta. El 1950 va endegar les Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos com una iniciativa científica i catalanista.^[1] Fou secretari i president de la Societat Catalana de Geografia, i des del 1981 fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obres

Cens de 1857-1950 (1961)
Cens de 1365-70 (1961-64)
La població de Catalunya en la dècada 1950-1960 (Barcelona, 1966)
El cens del comte de Floridablanca: part de Catalunya (Barcelona, 1969-70)
Estadístiques de la població de Catalunya en el primer vicenni del segle XVIII (Barcelona, 1974)
El Fogatge de 1553 (Barcelona, 1979-1981)

Les ciutats del món (Barcelona, 1948)
Geografia de Catalunya (1960-1974)
La crisi agrària de 1879-1900. La fil·loxera a Catalunya (Barcelona, 1968)
Enciclopèdia de l'excursionisme (Barcelona, 1964-1965), els dos primers volums
Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra la Llena (Reus, 1929). En col·laboració amb Joaquim Santasusagna
Les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (Reus, 1934). En col·laboració amb Joaquim Santasusagna
Pau Vila (Barcelona, 1981)
La població de les vegueries de Tarragona, Montblanc i Tortosa segons el fogatge de 1496 (Reus, 1987)

La terra d'en Gallarí: narracions i paisatges de la muntanya tarragonina (Reus, 1932)
El pare cuiner (1933), presentat als Jocs Florals de Barcelona^[2]
La gerra d'ossos (Barcelona, 1949)
Saó de llegenda (Barcelona, 1953)
Siurana: narracions (Barcelona, 1960)
L'aiguat de Santa Tecla (Barcelona, 1971)
Capta de fantasies (Santes Creus, 1976)
L'Aposta (Reus, 1989)

Antoni DURÀ GUIMERÀ, Ignasi CUADROS I VILA. "Josep Iglésies i Fort, Un excursionista de la vella escola (1902-1986)". Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN 0212-1573, núm. 13, 1988 , pàgs. 93-101 (versió electrònica aquí) PDF
"En homenatge a Josep Iglésies i Fort". Revista EL BRUGENT Portaveu del poble de la Riba, Any VII - 2ª Època, desembre de 1986, núm. 47, pàg. 11.
Xavier FORT I BUFILL. "Biografia de Josep Iglésies". Revista Catalana de Geografia, núm. 1, 1978
Jacint CORBELLA I CORBELLA, Edelmira DOMÈNECH. Científics del Priorat. Institut d'Estudis Catalans, 2002, pàgs. 171-175. ISBN 8472836584
Immaculada IGLÉSIES i CIRAC, Jordi RIUS i JOVÉ. "Josep Iglésies i Fort: recull bibliogràfic 1979-1989" A: XXXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya. Volum III. Valls: Institut d'Estudis Vallencs, 1989. Pàgs. 23-30
Magí SUNYER. “La narrativa de Josep Iglésies: els senyals de la terra” A: El Noucentisme a Reus: ideologia i literatura Reus: Centre de Lectura, 2002. Pàg. 45-66. ISBN 848787343X
"Homenatge a l'acadèmic Excm. Sr. Josep Iglésies i Fort". A: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, núm. 871 (1989)