Josep Lluís Núñez i Clemente
 |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
| Josep Lluís Núñez i Clemente | |
|---|---|
 Núñez durant la cel·lebració dels 20 anys del JJOO de Barcelona | |
| Mandat 1 de juliol de 1978 – 23 de juliol de 2000 | |
| President | Error creant la miniatura: 35è President del Futbol Club Barcelona |
| Precedit per | Raimon Carrasco |
| Succeït per | Joan Gaspart |
| Naixement | 7 de setembre de 1931 Barakaldo |
| Professió | Empresari de la construcció |
| Nacionalitat | Espanya Espanya |
Josep Lluís Núñez i Clemente (Barakaldo, 1931) és un exdirigent esportiu i empresari català, que va ser president del FC Barcelona entre 1978 i 2000.
Biografia
Va néixer a Barakaldo el 7 de setembre de 1931. De ben petit anà a viure a Catalunya. Casat amb Maria Lluïsa Navarro, construí un important grup immobiliari, l'empresa Núñez i Navarro i esdevingué un dels empresaris més destacats del sector. Actualment l'empresa també posseeix hotels agrupats sota el nom Núñez i Navarro Hotels.
Es presentà com a candidat a la presidència del FC Barcelona a les primeres eleccions democràtiques des de la dictadura, el 1978, amb el lema "Per un Barça triomfant" i en resultà vencedor en unes disputades eleccions amb Ferran Ariño i Nicolau Casaus. D'aquesta manera s'iniciava l'etapa presidencial més llarga de la història del club i una de les de més èxit, tant a nivell econòmic, patrimonial i esportiu. A diferència de la majoria de presidents anteriors, no havia estat mai directiu del club ni tampoc hi havia tingut cap relació professional, abans de presentar-se com a candidat. Va dotar l'entitat d'una sòlida estructura econòmica, sanejant l'economia del club, una de les assignatures pendents del Barça de finals dels anys setanta. A la seva primera junta directiva hi figuraren els vicepresidents Nicolau Casaus, Joan Gaspart i Joan Casals així com Josep Mussons com a responsable de les seccions esportives del club i vicetresorer.[1]
Durant els seus 22 anys de presidència, el Barça va incrementar el seu patrimoni de forma molt notable, va ampliar i remodelar el Camp Nou i el seu entorn en diverses ocasions, va construir el Miniestadi (1982), el Museu (1984), que actualment porta el seu nom, i una residència per als jugadors del planter a la Masia. A nivell esportiu, tot i uns inicis irregulars, l'equip de futbol va conquerir un gran nombre de títols, tant en les competicions estatals com en les europees. A més, va enfortir les altres tres seccions professionals de l'entitat, bàsquet, handbol i hoquei patins.
Un any després que Josep Lluís Núñez accedís a la presidència, el Barça va aconseguir la Recopa d'Europa de Basilea, el primer gran títol de la seva etapa i va aprovar la primera ampliació del Camp Nou per poder satisfer l'allau de noves sol·licituds de socis. Va ser reelegit per primera vegada l'estiu de 1981, sense necessitat d'haver de passar per les urnes. El 1982, l'equip va guanyar la segona Recopa d'Europa imposant-se a l'Standard de Lieja en la final disputada al Camp Nou. Amb motiu de la celebració del Mundial de futbol l'Estadi es va tornar a ampliar, arribat, el club, per primer cop a la seva història als 100.000 socis. La bonança econòmica va permetre fitxar el que en aquells moments era considerat el millor jugador del món, Diego Armando Maradona.
La temporada 1984-85 arribà la primera lliga de l'era Núñez, cosa que significà la reelecció com a president també sense oposició. El cicle, però, es tancà amb dificultats, motivades per la derrota a la final de la Copa d'Europa de 1986 i la crisi a la plantilla amb el "Motí de l'Hesperia" (1988) que acabaria amb l'acomiadament de la pràctica totalitat de la plantilla. S'inicià una nova etapa amb Johan Cruyff d'entrenador, el qual va construir el "Dream Team", i que culminà unes grans temporades d'èxits aconseguint la Copa d'Europa a Wembley i quatre lligues consecutives. Durant aquest període fou reescollit dos cops, el 1989, en derrotar Sixte Cambra i el 1993, aquest cop sense oposició.
El 1994, Núñez va impulsar el naixement de la Fundació, un nou ens amb l'objectiu de promoure el club, vetllar per l'esport base, les seccions, el Museu i totes les activitats relacionades amb el barcelonisme. Els darrers anys de la seva etapa al capdavant del club foren amb els entrenadors Bobby Robson i Louis van Gaal i amb consecució d'una nova Recopa d'Europa, dues Copes del rei i dues noves lligues. Tot i derrotar Àngel Fernàndez a les eleccions de 1997 i superar una moció de censura promoguda per la plataforma opositora de Joan Laporta "L'Elefant Blau", es va produir una forta divisió dins del barcelonisme entre els anomenats cruifistes i els nuñistes que provocà, finalment, la dimissió de Núñez com a president de l'entitat l'any 2000.
Títols
Durant la llarga etapa de Josep Lluís Núñez a la presidència del club es van aconseguir un total de 176 títols:
- Secció de futbol: 30 títols
- 7 Lligues, 6 Copes del Rei, 5 Supercopes d'Espanya, 2 Copes de la Lliga, 1 Copa d'Europa, 4 Recopes, 2 Supercopes d'Europa i 3 Copes de Catalunya.
- Secció de basquetbol: 36 títols
- 10 Lligues, 9 Copes del Rei, 2 Recopes, 2 Copes Korac, 1 Supercopa d'Europa, 1 Mundial de Clubs, 2 Supercopes d'Espanya i 9 Lligues Catalanes.
- Secció d'handbol: 65 títols
- 13 Lligues, 10 Copes del Rei, 9 Supercopes d'Espanya, 3 Copes Asobal, 6 Copes d'Europa, 5 Recopes, 4 Supercopes d'Europa, 12 Lligues Catalanes i 3 Lligues dels Pirineus.
- Secció d'hoquei patins: 45 títols
- 10 Lligues, 7 Copes del Rei, 9 Copes d'Europa, 1 Recopa, 8 Supercopes d'Europa, 1 Copa Intercontinental, 1 Mundialet de Clubs, 2 Copes de les Nacions de Montreux, 5 Lligues Catalanes i 1 Copa Ibèrica.
Referències
- ↑ Mundo Deportivo, 18-5-1978, Solo faltan 2 nombres a la nueva Directiva
Enllaços externs
| Precedit per: Raimon Carrasco i Azemar Interinament |
President del FC Barcelona Error creant la miniatura: 1978 - 2000 |
Succeït per: Joan Gaspart i Solves |