Josep Manso i Solà
Josep Manso i Solà (Borredà, Berguedà 1785 - Madrid, 1863) fou general i capità general de l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II.
Va néixer a Borredà (Berguedà) i va exercir de moliner a Can Villaura, parròquia de Ripoll. Més endavant va anar a viure a Sant Andreu de Palomar (actualment Barcelona) i va distingir-se com a guerriller durant la Guerra del Francès (1808-1814). Posteriorment es va incorporar a l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II. Va combatre els Malcontents a la Guerra dels Malcontents (1827) i durant la Guerra dels Set Anys (1833-1840) va lluitar a les files isabelines del bàndol moderat ocupant diferents capitanies generals del país. Manso es va convertir en una figura molt popular per les victòries de les seves actuacions, i per això va rebre el títol de Comte del Llobregat i vescomte de Montserrat el 17 de maig de 1844 per part d’Isabel II.
Poema de Jacint Verdaguer
Un dels primers poemes històrics de Jacint Verdaguer que va presentar l'any 1866 als Jocs Florals de Barcelona i amb el qual va guanyar un segon accèssit al clavell d'or i argent, juntament amb tres premis més per altres composicions que va presentar. Verdaguer va presentar aquest poema amb el títol «A l'hèroe muntanyès En Josep Manso». El motiu d'aquest romanç va ser un concurs de poesia sobre la figura del general Josep Manso i Solà que havia mort tres anys abans.
Per a Verdaguer, Manso era molt més que un militar ja que hi tenia una vinculació força especial amb la seva família. La filla del general, Emília Manso, es va casar amb Marià de Picó que era l'amo del Mas Torrents de Tavèrnoles (Osona), on curiosament havia nascut el pare del poeta ja que el seu avi hi treballava de masover. Durant molts anys el poeta va estar en contacte amb la família Picó. Fins i tot Jaume Junyent va dir que la néta del general, la Carme de Picó i Manso, que va acudir a la primera missa de Verdaguer es diu que és la protagonista dels «Amors d'en Jordi i Na Guideta». Els poemes historicopatriòtics no eren nous en Verdaguer ja que també va escriure «Nit de Sang» durant el mateix any. Justament, de la versió que el poeta va presentar als Jocs Florals de Barcelona el 1866 a la versió que va incorporar a Pàtria, hi ha uns canvis quasi tan significatius com el que va fer amb «Nit de Sang». En el cas de «Manso» va ser una reducció considerable com també va fer amb el títol del romanç, i un canvi de visió de catalanista a espanyolista. A la versió del 1866, les gestes del general Manso són vistes com a catalanes i al servei de Catalunya, mentre que a la versió de Pàtria són vistes com a espanyoles en contra de l'enemic i invasor francès.
El romanç està compost per estrofes amb tres versos alexandrins (6 + 6) amb dos hexasíl·labs aguts que segueixen la rima AB, AAB. Ramon Pinyol (a l'edició crítica de Pàtria, Vic: EUMO, 2002) considera la forma estròfica com a una variant del quintet, de la qual ignora la seva procedència, i és l'adequada per subratllar el contingut èpic del poema.
El principi del poema de Verdaguer fa referència als inicis del general, suposadament amb el començament de la Guerra del Francès. Expert en accions guerrilleres, Manso va aconseguir moltes victòries en aquella guerra. Verdaguer es va centrar en la Guerra del Francès a l'hora d'enaltir la figura del general, malgrat després aconseguís nombroses victòries i reconeixements. Les últimes estrofes són completament diferents a la primera versió, ja que en cap moment es fa referència a Espanya, com a país, encara que sí que fa referències a les batalles de Madrid, Saragossa i Bailén, donant a entendre que va ser gràcies als crits de Via fora! que la gent es va despertar i van guanyar les batalles.