Josep Maria Massip i Izabal
Josep Maria Massip i Izabal (Sitges, Garraf, 1904 - Washington DC, 1973) fou un periodista i polític català. Es llicencià en Filosofia i Lletres i durant la dècada dels anys 1920-1930, fou fundador de l'Ateneu el Centaure de Sitges juntament amb el seu cosí Ramon Planes i Izabal i Pere Curtiada i Ferrer[1] i fou director de les publicacions La Rambla, La Humanitat, Última Hora i La Nau, així com corresponsal d'El Sol a Barcelona. El 1931 s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya partit amb el que fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona el 1934. Fou l'autor del discurs que va llegir Lluís Companys el sis d'octubre. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per Barcelona ciutat dins del Front d'Esquerres. Acompanyà al grup parlamentari del Partit Nacionalista Basc quan lliurà el text de l'Estatut d'autonomia del País Basc de 1936.
El 1938 es va exiliar a París, i després marxà a Manila (Filipines), on fou corresponsal de guerra durant la Segona Guerra Mundial i fou capturat pels ocupants japonesos. El 1946 ajudà el president filipí, Carlos Rómulo a preparar davant les Nacions Unides la Carta de Río, que reconeix els drets de totes les nacions a tenir el seu propi sistema polític. Tanmateix, retornà poc després a Madrid i acceptà el règim franquista, tot treballant fins 1971 com a corresponsal especialitzat en política internacional dels diari ABC, Diari de Barcelona i Destino a Londres, París i Nova York, i el 1950 s'establí a Washington com a conseller de l'ambaixada espanyola.
Obres
- La travessia de l'Atlàntic (1929)
- República, Sr. Cambó (1931)
- Los Estados Unidos y su presidente (1952)
- Las raíces (1953)
Referències
- ↑ Marc Santasusana i Corzan, La determinant aportació sitgetana als projectes d’alliberament nacional: Les trajectòries de Salvador Carbonell i Puig, Ramon Planes i Izabal i Pere Curtiada i Ferrer. Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, 2010.