Josep Maria Pujol i de Barberà
Aparença
Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949) fou un arquitecte modernista titulat el 1892. Arquitecte del ministeri de finances a Barcelona, a Múrcia, a Granada i Còrdova (1893-1897) i arquitecte municipal de Tarragona (1897-1939).[1]
Tarragona
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1902 | Escorxador Municipal[2] | C/ Escorxador s/n | Encarregat per la Comissió de Monuments de Tarragona el 1906 per allotjar les despulles de Jaume I, no va ser acabat en vida de Lluís Domènech i ho va finalitzar el seu fill, Pere Domènech. Aquest retard i els canvis de criteri respecte a les despulles de Jaume I van fer que el mausoleu no s'ubiqués en aquest lloc fins el 1992. Mai ha contingut les restes de Jaume I. | Molt Bo | |
| 1903 | Cellers Müller | C/ Reial, 34-36 | Bo | ||
| 1911 - 1915 | Mercat Central[2] | Pça Corsini s/n | Va ser encarregat per ordenar els punts de venda repartits per la ciutat. Estructurat en tres naus paral·leles i una transversal amb quatre façanes idèntiques i cobertes amb estructura de canó, té unes mides de 75 per 35 metres. Té un aire sezession que recorda la vienesa estació de la Karlsplatz de Otto Wagner. Actual està en restauració. | Molt Bo | |
| 1913 | Casa Ripoll[2] | pg. de Sant Antoni, 15 i 17 | Ubicada davant de la muralla en una posició elevada que la converteix en un mirador al mar. Va ser encarregada per Leandre Ripoll dissenyada amb tots els elements per que fos una casa d'estiueg (cavallerisses, camp de tennis, etc.), molt d'ells desapareguts en una reforma del 1970. | Correcte | |
| 1917 - 1918 | Cooperativa Obrera Tarraconense[3] | C/ Fortuny, 23 | Projectat l'any 1917, no va ser inaugurat fins el 1932 amb un estil de transició i abandonament dels signes modernistes. La façana està acabada en ceràmica a primer pis. | Correcte | |
| 1920 | Casa Bofarull[2] | rambla Nova, 37 | Es tracta d'un edifici d'habitatges amb façana a dos carrers de transició entre modernisme i noucentisme construida per a les germanes Bofarull. | Molt bo | |
| 1923 | Col·legi La Salle[2] | ||||
| 1927 | Casa Dr. Aleu[2] | Rbla. Nova 97 | Realitzada en un modernisme tardà, presenta sencilles decoracions a la façana. Per sobre dels seus dos pisos originals, el 1988 es va afegir un cos addiccional. | Molt bo |
Amb Adolf Ruiz i Casamitjana va guanyar el concurs per a l'Orfenat Ribas de Barcelona, però el seu projecte no es va realitzar.
Referències
- ↑ «Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Ruta Modernista del Patronat de Turisme de Tarragona
- ↑ Pobles de Catalunya