Josep Nicolau i Sabater
Josep Nicolau i Sabater (Tortosa, Baix Ebre, 1862 - ? 1950) fou un enginyer i polític català. Es llicencià a la Universitat de Madrid, on el 1886 fou nomenat enginyer en cap de l'Escuela Especial de Ingenieros, alhora que treballava a Terol, Pontevedra i Lleida. Dirigí les obres del port de València el 1889 i del port d'Alacant de 1901 a 1911. Va viatjar per Egipte i pels EUA, on en va estudiar els sistemes d'irrigació. També fou enginyer director del Servei Tècnic del Canal d'Isabel II el 1920.
Inicialment milità al Partit Liberal, on fou diputat per Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914, 1916, 1918 i 1919, però després fou diputat per la Unión Monárquica Nacional a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923. Durant aquests anys fou director general de Comerç, Indústria i Treball, i ministre de Foment interí durant uns dies de març i agost de 1923. Després abandonà la política i fou nomenat projectista dels recs de l'Alt Aragó, càrrec des del qual criticà força el Pla Naiconal d'Obres Hidráuliques de 1933.[1]
Obres
- Proyecto de ... mejoras para el puerto de Alicante (1902) amb Nicolau Puig de la Bellacasa
- Los aglomerantes en las obras marítimas (1928)