Josep Padró i Sala
Josep Padró i Sala (Manresa, 12 de novembre de 1938 - 30 de març de 2012) fou un músic i compositor. Fundador i col·laborador en diverses entitats catalanes de música. Nebot del pintor Josep Padró i Gonzàlez.[1]
Estudis
Estudià solfeig i teoria al Conservatori Municipal de Música de Manresa i cursà l'assignatura d'Harmonia i Composició amb el mestre Isidre Tardà. S'inicià en l'aprenentatge de la flauta travessera amb el mestre Francesc Reixach, perfeccionant els estudis amb Salvador Gratacòs i Willy Freivogel. Al mateix temps es va instruir en el coneixement de la flauta de bec i el flabiol. Es va diplomar en Pedagogia Musical Moderna per l'Institut Lemmens, de la Universitat de Lovaina (Bèlgica), després d'haver cursat els cinc nivells de Pedagogia Musical, basada en els principis del mètode Orff Schulberg, amb el mestre Jos Wuytack. Fou, a Manresa, un dels iniciadors del moviment d'introducció de la música a les escoles, treballant durant dos anys (l955-56) a l'Institut Catòlic de Puericultura, amb infants de 6 a 8 anys.
Obra Musical
Als 14 anys, compon la primera sardana, Il.lusió, i als 17 anys, el poema simfònic Dues impressions íntimes, que és estrenat a Barcelona. Té compostes i estrenades sardanes i obres per a cobla, música coral i música instrumental de cambra. És autor d'un gran nombre de composicions d'orientació pedagògica, destacant els apartats dedicats a l'aprenentatge de l'Instrumental Orff, la flauta de bec i la flauta travessera.
Ha obtingut diversos guardons als Concursos de Cançons Infantils convocats per les Joventuts Musicals de Catalunya (l970-72) i Premis Reus (1993 – 2002 - 2005). L'any 1957 ingressa com a flabiolaire a la cobla Manresa. L'any 1964 és cofundador de la cobla-orquestra Atlàntida, amb la que actua durant dos anys, passant després a la cobla Bages, fins l'any 1975.
Durant els anys 1969-1970, dóna classes de flauta de bec als nens i nenes de la coral infantil Aliret, de les Joventuts Musicals i institueix en el marc de l'entitat, els Cursos d'Iniciació i Perfeccionament de la flauta de bec, per a adults, que imparteix, tant a nivell elemental com mitjà.
Ha estat solista de flauta travessera a l'Agrupació Municipal de Música i Agrupació Musical Manresana, des de l'any l956 fins a la seva desaparició. Durant el curs 1975-76, es fa càrrec de la direcció de l'Agrupació Musical Manresana, amb la que realitza una vintena de concerts.
En l'apartat de música de cambra, ha actuat com a solista de flauta travessera i flauta de bec a l'Orquestra de Cambra de Manresa i Orquestra de Cambra Mediterrània i ha format duet de cambra amb el flautista Salvador Gratacòs i els pianistes Àngel Soler, Manel Camp, Josep M. Escribano i Glòria Massegú, entre altres. Ha practicat també la música de jazz a través del Taller de Música Moderna de l'Esclat i la Big Band del Bages. És fundador i director del Quartet de Flautes Dolces de Manresa (l971), en el que treballa en la investigació i redescobriment de la música antiga, havent efectuat un centenar de concerts per tot el nostre país, gira per Polònia i obtenció del Premi Nacional d'interpretació de Música de Cambra Josep M. Ruera (1974).
Ha format part de la junta directiva de les Joventuts Musicals de Manresa, de l'any 1966 al 197l. Juntament amb Josep M. Escribano i Manel Camp, fou productor de l'emissió radiofònica Mikrokosmos per a la divulgació de la música, que s'emetí durant tres anys per Radio Manresa.
L'any 1976 crea Esclat, Centre de Pedagogia Musical Activa, assumint-ne la coordinació pedagògica. Esclat és una escola de música que té per objectiu principal la sensibilització dels infants per mitjà de la música i que compta també amb una important àrea per a adults i un dels primers Tallers de Música Moderna que es formen al nostre país. L'any 1974 és el compositor encarregat de compondre la Sardana de l'Ofrena de l'Aplec Nacional de Sardanes que es celebra a Montserrat. L'any 1980 realitza la revisió i transcripcions del Cançoner Català del dibuixant Joan Vilanova. (4 volums). L'any l982 ingressa al Conservatori Professional Municipal de Música de Manresa, com a professor de flauta travessera i música de cambra. El curs 1986-1987 forma un grup instrumental d'alumnes -corda i vent-, que ell mateix dirigeix i que el juny del 1988 és presentat públicament a la ciutat com la Jove Orquestra de Cambra del Conservatori de Manresa. El curs 1992-1993 s'encarrega de la direcció del Grup d'Instruments de Vent, del propi centre. L'any 1996 forma l'Orquestra de Flautes del Conservatori de Manresa, que dirigeix ell mateix.
Algunes de les seves obres de creació han estat publicades per les editorials mf, FECEC i Quaderns de Taller o enregistrades.
Com a intèrpret, va intervenir en gravacions discogràfiques de les cobles Atlàntida i Bages, el grup Esquirols, el cantant Ramon Muntaner i la Coral Castellterçol entre altres, així com en els dos enregistraments del Poema de Nadal efectuats per l'Orfeó Manresà. Va compondre la música de l'espectacle pedagògic La Cançó dels Tururuts, amb text de Joan Crosas, destinat a la divulgació de la història de la música catalana entre els infants; de la pel.lícula de Jordi Grau El Timbaler del Bruc i del ballet La Nit de Sant Joan, amb coreografia de Manuel Cubeles.
L'any 1997 estrena a Manresa la cantata Ventada d'espases, per a recitador, solistes, cor i orquestra, amb text de Lluís Calderer. El 1986, juntament amb el pianista Celestí Vall, funda el Versàtil Quartet, amb el que realitza una important divulgació de la música per a flauta i piano de Claude Bolling.
El 1990 crea el quartet de flautes travesseres Syrinx, del que forma part com a intèrpret i director i que actua durant cinc anys. Ha impartit nombrosos cursos de Pedagogia Musical Moderna, orientats a professors de música. És autor dels mètodes Introducció a la tècnica elemental de la flauta travessera i de 268 estudis per a l'aprenentatge de la flauta travessera, que son impartits en nombroses escoles de música del nostre país. De l'any 1968 al 1972 exerceix de comentarista musical al periòdic Manresa, havent col.laborat, des de la seva fundació, amb Regió 7. L'any 1983 és membre fundador del col.lectiu Quaderns de Taller, en el que s'apleguen artistes de diferents branques, que edita periòdicament una publicació en la que s'enclouen obres pròpies.
Ha realitzat cursos de Musicoteràpia, havent efectuat sobre aquest tema diverses conferències. Ha cursat estudis d'arts plàstiques, havent obtingut el Premi Extraordinari al Certamen Infantil de Dibuix i Pintura (1952), premis a les Exposicions d'Artistes Manresans (1966-1968) i Biennal Nacional de Dibuix (1974).
L'any 2011 es va publicar el CD Policromies amb quatre de les seves suites enregistrades pel conjunt de cambra Ensemble Alquímia.[2]
Guardons
- L'any 2004 li és concedit el guardó “Bagenc de l'Any”, per la seva aportació a la cultura de la comarca del Bages.
- L'any 2009 és nomenat el "Manresà més manresà", per votació popular dels lectors de la revista “El Pou de la Gallina”.
Obra
És autor de música diversa. Destaquen:
- Dues impressions íntimes (poema simfònic per a cobla i timbales);
- La nit de Sant Joan (ballet sobre temes tradicionals per a cobla de 22 instruments, amb coreografia de Manuel Cubeles);
- Versió per a cobla de la suite de danses El Correfoc de Manresa;
- Música per a la peŀlícula de Jordi Grau El Timbaler del Bruc;
- Ball de nans, de Manresa; diverses harmonitzacions i instrumentacions de ballets populars catalans;
Sardanes
Èpica (1956), Camí d'estrelles (1958), Inquietud (1961), Esbarriada (1963), Temptadora (1965), Iŀlumineu la terra catalana (1970, Sardana de l'Ofrena), El Timbaler del Bruc (1982), Les paraules (1987, en la mort de Salvador Espriu).
Referències
- ↑ «Mor Josep Padró Sala, i fundador de l´escola Esclat». Regió7, 01-04-2012.
- ↑ Manresa.info. Enregistren el primer CD amb un recull de música de cambra de Josep Padró. Manresa.info, 3 de febrer del 2011.