Josep Palomero i Almela
Josep Palomero i Almela (Borriana, 1953) és un lingüista valencià i exvicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. És llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Palomero ha compaginat una carrera política al seu municipi i com a càrrec de Conselleria en el govern socialista de la Generalitat Valenciana, amb una tasca en el camp de la literatura.
Obra
- Sobre Borriana
- L'etimologia del nom Borriana (1976)
- Pell de taronja, mig segle [1890-1940] d'arquitectura a Borriana (1986)
- Antroponímia popular de Borriana: els malnoms (1987)
- Toponímia urbana de Borriana (1980)
- La literatura popular a Borriana (1990)
- Obra poètica
- Innocents de pagana decadència (1978)
- Crònica carnal (1980)
- Quaderns de bitàcola (1986)
- La rosa dels vents (1997)
- Obra narrativa
- El col·leccionista de botons (1979)
- El pardalet sabut i el rei descregut (1982)
- El pianista de jazz (1983)
- La font d'en Galceran (1989)
- Ball de màscares (1992)
- Vuit contes i mig (1993)
- Els secrets de Meissen (1994)
- El tatuatge dels apàtrides (1997)
- Zona de lliure trànsit (2001, amb Vicente Muñoz Puelles)
A més a més, ha diversificat la seua producció amb traduccions, adaptacions cinematogràfiques i guions per a sèries de televisió.
Premis
Josep Palomero ha obtingut diversos guardons literaris entre els quals destaquen: Premi Jordi de Sant Jordi dels premis Ciutat de València (1980), el Tirant lo Blanc (1982), el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (1994), el Premi Ciutat d'Alzira de Novel·la (1996) i el Premi Eduard Escalante de Teatre (2001), entre d´altres.