Josep Piquer i Duart
Josep Piquer i Duart (València 1806 - Madrid 1871) va ser un escultor valencià, establert a Madrid, on va realitzar la majoria de la seva obra.[1]
De família d'escultors, el seu pare, Josep Piquer i Monserrat, era director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles a València, d'ell va rebre la seua formació escultòrica. Sa mare era de procedència basca.[2]
Viatja a Mèxic en 1836, a Estats Units i finalment a París, regressa a Madrid l'any 1841, on és nomenat escultor de càmera, i Director d'Escultura a l'Acadèmia de San Fernando. La seva obra es classifica dintre del romanticisme, va fer per encàrrec, diverses escultures d'Isabel II, una de les quals realitzada l'any 1861, presideix l'entrada al vestíbul del Congrés dels Diputats de Madrid.[3] Se li va contractar per a realitzar diverses escultures per al Palau de San Telmo de Sevilla. Al claustre de la catedral de Pamplona realitza el sepulcre del general Francisco Espoz i Mina l'any 1855.
Repartits entre el Museu de l'Exercit de Madrid i el Museu de l'Acadèmia de San Fernando[4] es troben els retrats dels generals Castaños, Espartero, Serrano, Espoz i Mina, de Lluïsa Ferranda d'Espanya i del Duc de Montpensier.
Bibliografia i referències
- Tom 16 (2004), La Gran Enciclopèdia en català Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5444 X
- ↑ «Josep Piquer i Duart». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Ainhoa Arozamena Ayala, «José Piquer i Duart»(castellà), Auñamendi Eusko Entziklopedia
- ↑ A.N., «Piquer y Duart, José» (castellà), Enciclopedia online, Madrid, Museu del Prado
- ↑ «Historia de la Colección - Reial Academia de Bellas Artes de San Fernando (castellà)», s.d. [consulta 27 de setembre de 2012]