Josep Polo de Bernabé i Borràs
Josep Polo de Bernabé i Borràs és un polític i terratinent valencià nascut a Quartell (Camp de Morvedre) el 12 de desembre de 1812, on la seua família s'havia refugiat, fugint durant la guerra del Francés. Des de molt jove, estudiant de Dret a la Universitat de València, va sentir-se atret per la política, intervenint en actes públics i mítings de tendència lliberal a Vila-real, i el 1843 va formar part de l'Ajuntament de València, com a tinent d'alcalde de la corporació presidida per José Campo.
En 1846 va arribar al Congrés dels Diputats, on va ser triat secretari de la taula presidencial, reelegit durant diversos anys, i ocupant la vicepresidència en les últimes Corts d'Isabel II.
Des de 1840 a 1850 va militar al Partit Moderat, en l'anomenada "oposició conservadora" a Narváez, però al 1856 va ingressar al partit "Unión Liberal" que ja no va abandonar fins a la caiguda de la monarquia. Amb la Restauració d'Alfons XII va formar part del Partit Conservador i va presidir a les Corts la comissió de la llei electoral. Al 1880 va seguir els centralistes passant-se a la "Fusión Liberal" i, més tard, al 1883 es va afegir a l'escissió de l'Esquerra Dinàstica. Al 1881 va ser nomenat senador electiu pel districte de les Balears, passant després (1883) a ocupar el càrrec amb caràcter vitalici per designació del seu amic Posada Herrera.
Al costat d'aquesta gran activitat política va atendre les nombroses propietats agrícoles heretades dels seus pares, recuperant-les de l'embargament a que havien estat sotmeses pels carlins als inicis de la primera guerra contra Isabel II, en assaltar Vila-real; a les extenses finques de la Plana va continuar des de 1835 la tasca de conversió de les terres familiars de garroferes, vinyes i oliveres, a tarongers mandariners. Les seues propietats agrícoles superaven les 2.500 fanecades en els termes de Atzeneta del Maestrat, Vistabella del Maestrat, Borriana, Vila-real i Almenara, a les quals cal afegir extenses plantacions d'arròs en distints pobles de Ribera Alta i Ribera Baixa. Va ser un gran impulsor de la mandarina comuna en la Plana, en especial a Vila-real, i l'exportava a diversos països com ara França, Anglaterra, Alemanya i Suïssa.
Polo de Bernabé va impulsar la creació del port de Vinaròs i va saber forjar, des del Grau de Borriana, el futur del modern comerç d'exportació a París i a diversos mercats anglesos. Una de les primeres marques de cítrics patentada a Espanya portava el seu nom i a finals de la dècada del 1860 exportava més de cinquanta mil caixes de taronges. Va ser un dels primers agricultors a emprar per a l'adobament els guanos del Perú en 1850 i després els superfosfats i adobs minerals, augmentant en gran percentatge la producció. També va experimentar amb altres cultius com el canyamel i el tabac. Al 1870 va fundar a València la "Compañía Anónima de Barrios Obreros", promotora de cases barates per a treballadors, conscient del paper que havia de representar el sector burgés davant les organitzacions obreres de tall internacionalista. Al 1879 va participar com a copropietari d'una fàbrica de taulells a Onda.
Del seu matrimoni tingué tres fills, un dels quals, Araceli, coneguda de forma popular com "la Pola", va heretar i malbaratar totes les possessions familiars, entre les quals hi havia una finca familiar en la mar de Borriana, en la platja rocosa pròxima a la desembocadura del riu Millars coneguda com la Pola.
Passava ocasionals temporades a Vila-real, on després de vendre la mansió dels Mundina al carrer Major, heretada de la família materna del seu pare i que ell mai no va ocupar, va reformar al seu gust l'alqueria que encara es conserva, hui convertida en Museu de la Ciutat, al carrer que en vida li dedicà l'Ajuntament i on va morir el dia 4 d'octubre de 1889, als 77 anys d'edat. Tot i que al cementeri de Vila-real, on va ser soterrat en un primer moment, continua havent un cenotafi en la seua memòria, les despulles del prohom van ser traslladades el 20 de juliol de 1911 al panteó familiar de la família Polo de Bernabé, a l'altar de sant Josep de l'església parroquial de Vistabella del Maestrat.
Enfront de la basílica de Sant Pasqual, es va alçar per subscripció popular, al 1949, un monument amb la seua efígie, obra de Josep Ortells. En l'actualitat, després de la remodelació de l'entorn de la Basílica de Sant Pasqual, aquesta escultura ha estat col·locada al centre del jardí de la plaça.
Font
Vilapèdia: [1]